www.radiochango.com www.radiochango.com
GATS
Konscičncia Social
 Temes Konscičncia
 . Ŕfrica  
 . Amčrica del Nord  
 . Amčrica Llatina  
 . Ŕsia  
 . Europa  
 . Oceania  
 . Orient Mitjŕ  
 
 . Comerç Just  
 . Comunitats  
 . Cultura  
 . Ecologia  
 . Economia  
 . Mitjans i Comunicació  
 . Política  
 . Religió  
 . Tecnologia  
 . El Foro de la Konsciència  
 el Chango
 . Portada  
 . Editorials  
 . Artistes del Chango  
 . Fotos  
 . Vídeos  
 . TV  
 . Discos del Chango  
 . Concerts  
 . Notícies  
 . Konsciència Social  
 . El Catàleg  
   Zona-K, iTunes  
 . Els Changuit@s  
   Foros, Chat, Mailing list  
 . Ràdio  
   
 . Castellano  
 . Français  
 . Italiano  
 . English  
   
 . Contactar  
 . Donatius  
 Cercar

Teresa Forcades: “Cal evitar el discurs que tot estŕ tan malament i resignar-se”

de Teresa Forcades entrevistada per Esther Vivas al Monestir de Sant Benet a Montserrat el 17.01.2010

Teresa Forcades: “Cal evitar el discurs que tot està tan malament i resignar-se” Teresa Forcades és monja benedictina del Monestir de Sant Benet, metgessa, teòloga i doctora en salut pública i medicina. Estudia i treballa a la Humboldt Universität a Berlin i és autora de ‘La Trinitat, avui’ (PAMSA, 2005), ‘Els crims de les grans companyies farmacèutiques’ (Cristianisme i Justícia, 2006), ‘La Teología feminista en la història’ (Fragmenta, 2007) i del vídeo ‘Campanas por la Gripe A’.

Esther Vivas -El teu vídeo ‘Campanas por la Gripe A’ ha tingut molt de ressò. Quins objectius tenies al fer-lo?

Teresa Forcades -Com ja he explicat algun cop fer el vídeo no va ser idea meva. Va ser fruit de la casualitat. Quan el vam grabar amb la Judit Abadias i l’Alícia Ninou no pensava que tindria aquest impacte, però sí que pensava que tenia alguna cosa a dir que valia la pena que tingués impacte. El que exposo al vídeo és fruit de dos mesos d’investigació sobre el tema, que vaig començar a fer perquè unes persones em van preguntar què en pensava i que vaig sintetitzar en un document de quatre pàgines.

EV -Com analitzes les polítiques dels governs de la Unió Europea sobre la grip A?

TF -Estem en un context on es prenen decisions a nivells cada cop més allunyats de la ciutadania. Amb el Tractat de Lisboa això anirà a més. És un procés més avançat a nivell real de la consciència que en tenim. En el cas de la grip A hi ha hagut uns consensos estranys i una manca de debat en el terreny polític, que només s’ha trencat una mica quan va sortir la ministra polonesa qüestionant aquestes polítiques.

En països com Alemanya o als Estats Units hi ha hagut, però, més debat i publicacions com Die Spiegel o The Atlantic han tret articles d’investigació crítics i personatges representatius també han emès opinions crítiques. A Catalunya i a l’Estat espanyol això no ha passat. L’únic que des del principi va tenir veu pròpia va ser el president del col.legi español de metges, encara que segurament no estaríem d’acord amb moltes coses. El Comitè de Bioètica de Catalunya ha tardat molt a treure un document i al final ha publicat un text molt descafeïnat, i sembla que el seu principal objectiu és no interferir amb campanyes governamentals.
 
EV -El disseny de les polítiques sanitàries obeeix als interessos de la indústria farmacèutica?

TF -La indústria farmacèutica és una de les més poderoses. En el ranking de les empreses que mouen més capital hi trobem vàries farmacèutiques. Aquestes tenen molts mecanismes per influenciar en les polítiques. Per exemple fent pràctiques de lobby i de pressió, ja sigui per la via positiva de persuadir als polítics, ja sigui per la via del xantatge que es pot fer a molts nivells.

Un informe de la càmara dels comuns del Parlament britànic, que va estudiar durant dos anys la influència de les farmacèutiques, va arribar a la conclusió que aquesta era indeguda i que es portava a terme a través de promocions directes, indirectes, regals a metges, publicitat de medicaments, etc. Un tema molt important és qui finança les revistes mèdiques. Una de les recomanacions d’aquest informe va ser que s’afavorís la transparència, que es fes públic el què rep un determinat metge per part d’una indústria. Ara aquesta política de transparència no hi és.

EV -Quin és l’impacte de la privatització de la sanitat i de l’ensenyament en aquesta dinàmica?

TF -El procés de privatització de l’ensenyament i de la sanitat ha anat avançant. Al Clínic, a on vaig estudiar, cada departament és responsable del seu finançament i el criteri de productivitat i efectivitat a nivell econòmic prima. Aquesta realitat, a partir del pla Bolonia, farà un salt, s’infiltrarà a la facultat de medicina. Els pactes entre empresa i centres educatius supediten les línies d’investigació a l’interès econòmic.

Hi ha un intent de desprestigi de la sanitat pública i del finançament públic de la recerca. Fins ara estava clar que no es podia mercantilitzar la sanitat o l’educació. Ara en canvi s’intenta que ens sembli normal fer-ho. Encara hi ha però gran resistència i em sembla fonamental que aquesta resistència continuï augmentant.

EV -Enfront d’aquesta situació què podem fer?

TF -El primer pas és la presa consciència. Cal divulgar la informació. Cal que la informació sigui pública. Impulsar la transparència és la primera tasca que veig. Actues diferent si saps que l’Agència Europea dels Medicaments, en tres terços, està finançada per la indústria farmacèutica. El grup d’experts de la grip, que al començament es presentava com a independent, està en la seva totalitat finançat per les farmacèutiques.

A nivell d’estratègia des de baix és molt important fer córrer la idea que no estem davant d’una cosa tan ben feta i travada com sembla, que ho controla absolutament tot i que no hi ha possibilitat de resposta. Té els peus absolutament de fang. Aquesta és la meva percepció. La fragilitat del sistema és molt gran, es sustenta en la inconsciència, no moral, sinó de manca d’informació. Tu t’empasses un cosa quan en realitat la veritat és una altra. Cal evitar el discurs que tot està tan malament i resignar-se. Aquest és un discurs que paralitza.

A vegades sembla que pensem que el normal davant la vida és que tot vagi bé i que quan una cosa va malament, aleshores, és quan hem de lluitar. La realitat, però, és que la vida és una lluita. La llibertat te l’has de guanyar cada dia. Sant Benet diu que cada dia és como una Quaresma. Surts a la lluita cada dia. El normal no és que tot vagi bé, el normal és que m’hagi de guanyar el meu espai de llibertat diari. Això és una carrera de fons, una lluita a llarg termini.


Entrevista realizada el 28/12/09.
http://esthervivas.wordpress.com


http://esthervivas.wordpress.com/
esthervivas.wordpress.com/

 

 Comparteix RadioChango!

 
 Facebook MySpace del.icio.us Mister Wong! Digg Twitter Google Yahoo Technorati Meneame Fresqui Favoriting Blogmemes Blinklist Enchilame
RadioChango 2001 - 2016