www.radiochango.com www.radiochango.com
GATS
Konsciència Social
 Temes Konsciència
 . Àfrica  
 . Amèrica del Nord  
 . Amèrica Llatina  
 . Àsia  
 . Europa  
 . Oceania  
 . Orient Mitjà  
 
 . Comerç Just  
 . Comunitats  
 . Cultura  
 . Ecologia  
 . Economia  
 . Mitjans i Comunicació  
 . Política  
 . Religió  
 . Tecnologia  
 . El Foro de la Konsciència  
 el Chango
 . Portada  
 . Editorials  
 . Artistes del Chango  
 . Fotos  
 . Vídeos  
 . TV  
 . Discos del Chango  
 . Concerts  
 . Notícies  
 . Konsciència Social  
 . El Catàleg  
   Zona-K, iTunes  
 . Els Changuit@s  
   Foros, Chat, Mailing list  
 . Ràdio  
   
 . Castellano  
 . Français  
 . Italiano  
 . English  
   
 . Contactar  
 . Donatius  
 Cercar

Reptes anticapitalistes

de Josep Maria Antentas i Esther Vivas el 20.01.2011

El nou escenari polític obert a Catalunya planteja imporants reptes per a l’esquerra anticapitalista. L’aprofundiment de la crisi económica i social i la intensificació de l’ofensiva per a transferir-ne el cost al conjunt de la població, només faran que augmentar les contradiccions de la societat catalana. El què està en joc és una sortida conservadora (o reaccionària) a la crisi o una sortida en clau d’esquerres, anticapitalista, ecologista, feminista i solidària. 

Les dificultats per traduir el malestar social en mobilització i per vèncer la resignació i l’escepticisme, han fet que la resposta social a les polítiques d’ajust, a casa nostra i a escala internacional, hagi estat dèbil i sense victòries. En els darrers mesos l’esclat de les fortes mobilitzacions a França contra Sarkozy, les vagues generals a l’Estat espanyol i Portugal, i les proteses estudiantils a Gran Bretanya i a Itàlia han mostrat una certa reacció social, però encara és d’hora per a determinar si estem davant l’inici d’un nou cicle de mobilitzacions.

 

En el futur immediat, la prioritat haurà de ser l’organització de la resistència social a les retallades que s’acosten de la mà del convergent “govern del millors” (en la defensa dels interessos empresarials, és clar) i del de Zapatero, evitar que els anhels de sobirania quedin enterrats de nou pel possibilisme autonomista, i frenar les agressions al territori que encara s’intensificaran més.

La fortalesa de la dreta, reflectida en els resultats de les eleccions del 28N, és fruit de la desestructuració del moviment obrer i de les classes treballadores, i de la fragmentació social i la descomposició de les organitzacions i de la cultura d’esquerres en els barris populars. És una mostra de fins a quin punt els valors individualistes, insolidaris, consumistes i la lógica capitalista han penetrat en el sí d’àmplies capes de la població.

L’esquerra que ens ha governat durant dues legislatures té una gran responsabilitat en aquesta situació. És sobre les runes de la seva política que es cimenta l’ascens de les forces conservadores. Les mesures aplicades des del govern d’Entesa durant aquests vuit anys han col.lisionat amb els interessos objectius de la seva pròpia base social. El resultat n’ha estat la desmoralització, la desafecció i la desorientació.

La pèrdua de lligam orgànic i d’identificació entre l’esquerra parlamentària i la seva base social tradicional, en particular la d’origen treballador, obre la porta a l’ascens de la demagògia de la dreta populista i xenòfoba o de l’espanyolisme. I, en paral.lel, el descrèdit de l’esquerra ha donat ales, entre d’altres sectors socials, al sobiranisme proempresarial i neoliberal o, simplement, al sobiranisme light de CiU que ha capitalitzat el fracàs de la reforma de l’Estatut.

 

Junt amb l’enfortiment de les lluites socials la necessitat de construir un nou projecte d’esquerres, una esquerra lligada a les mobilitzacions socials i que digui el què fa i faci el què diu, és un veritable imperatiu estratègic. Avui per avui, l’esquerra anticapitalista té un arrelament social limitat i encara no està en condicions de tenir una incidència electoral significativa, més enllà del terreny local, en el conjunt de Catalunya, tot i que experiències com la candidatura Des de Baix han servit per generar positives sinergies militants. La distància entre el que és possible i el que és necessari és encara molt gran i el repte és escurçar-la cada vegadaa més.

L’alternativa necessària resta encara per construir. Serà, ben segur, un procés lent, sense guió preestablert i que requerirà la confluència d’organitzacions, col.lectius i persones de diferent procedència. Només tindrà èxit sobre la base de l’enfortiment dels moviments socials, del sindicalisme alternatiu, del moviment veïnal i de la creació d’espais de producció cultural i intel.lectual compromesos amb la transformació social.

Davant d’ un govern business friendly i d’una esquerra submisa, del què es tracta és d’anar donant passes sòlides en la bona direcció: la de bastir un nou projecte polític que, en paraules de Daniel Bensaïd, sigui “tan fidel als interessos dels dominats i els desposseïts com ho és la dreta amb els posseïdors i els dominadors, i que no demani excuses per ser anticapitalista i per voler canviar el món”.

*Josep Maria Antentas és professor de sociologia de la UAB i Esther Vivas és membre del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials de la UPF.

 

 


Público (ed. Catalunya), 19/01/2010.
esthervivas.wordpress.com

 

 Comparteix RadioChango!

 
 Facebook MySpace del.icio.us Mister Wong! Digg Twitter Google Yahoo Technorati Meneame Fresqui Favoriting Blogmemes Blinklist Enchilame
RadioChango 2001 - 2016