www.radiochango.com www.radiochango.com
GATS
Konsciència Social
 Temes Konsciència
 . Àfrica  
 . Amèrica del Nord  
 . Amèrica Llatina  
 . Àsia  
 . Europa  
 . Oceania  
 . Orient Mitjà  
 
 . Comerç Just  
 . Comunitats  
 . Cultura  
 . Ecologia  
 . Economia  
 . Mitjans i Comunicació  
 . Política  
 . Religió  
 . Tecnologia  
 . El Foro de la Konsciència  
 el Chango
 . Portada  
 . Editorials  
 . Artistes del Chango  
 . Fotos  
 . Vídeos  
 . TV  
 . Discos del Chango  
 . Concerts  
 . Notícies  
 . Konsciència Social  
 . El Catàleg  
   Zona-K, iTunes  
 . Els Changuit@s  
   Foros, Chat, Mailing list  
 . Ràdio  
   
 . Castellano  
 . Français  
 . Italiano  
 . English  
   
 . Contactar  
 . Donatius  
 Cercar

"No es tracta de consumir més comerç just sinó preguntar-se si necessitem el que anem a consumir"

de Xarxa de Consum Solidari el 22.12.2007

"No es tracta de consumir més comerç just sinó preguntar-se si necessitem el que anem a consumir" Els usuaris i usuàries de Canal Solidari han mantingut una entrevista online amb Xavier Montagut i Esther Vivas, president i coordinadora de l’àrea de sensibilització de la Xarxa de Consum Solidari, respectivament.

Montagut és llicenciat en economia i especialista en comerç internacional, consum responsable i comerç just; Esther Vivas és llicenciada en periodisme i diplomada en estudis superiors de Sociologia. Junts han participat en trobades com el Fòrum per la Sobirania Alimentària celebrat a Mali aquest any, i han coordinat llibres com Cap on va el comerç just i Supermercats, no gràcies, la segona edició del qual s’acaba de publicar.

A continuació reproduïm algunes de les preguntes sorgides durant l’entrevista, en la qual Esther Vivas i Xavier Montagut expliquen el seu punt de vista sobre el comerç responsable i reflexionen sobre què passa des que qualsevol producte que comprem es fabrica fins que arriba a les nostres mans.
Podeu donar un exemple gràfic de comerç ’injust’?

Esther Vivas: Al meu entendre, el cafè és un dels productes paradigmàtics del comerç injust a nivell internacional. Cinc empreses transnacionals compren gairebé la meitat dels grans de cafè que són consumits en tot el món i són les quals es beneficien d’aquest lucratiu negoci, mentre que els petits productors en el Sud, uns 25 milions de famílies, pateixen les conseqüències d’aquestes injustes relacions comercials. Les multinacionals i els intermediaris paguen als petits productors uns preus molt per sota del cost de producció. A més, el preu del cafè és fixat a les borses internacionals i en els últims anys, des del 1997, aquest preu ha caigut en un 70%.

És important recordar que durant molts anys les empreses transnacionals, el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional... van pressionar aquests països perquè es dediquessin exclusivament al cultiu d’aquests productes d’exportació com el cafè (o en altres casos el cacao, el cotó, el banano...) i deixessin de banda altres cultius tradicionals bàsics per a l’alimentació de les famílies, contribuint a l’empobriment d’aquests pobles i de les seves comunitats.
Quines mesures o mecanismes de control es prenen per assegurar-se que els treballadors o treballadores de la producció de comerç just cobrin un salari just?

Xavier Montagut: Una cadena comercial transparent on tots els actors siguin coneguts i controlats. Una cooperació transparent entre tots aquells que intervenen ha de permetre un control per les instàncies unitàries del propi moviment i per tots aquells que ho desitgin, especialment les organitzacions de productors i de consumidors.
Ara que arriba Nadal sembla que augmenta aquest consumisme nostre i veig que moltes ONG tenen propostes alternatives de comerç just i responsable. Tot i això em pregunto si, encara que siguin propostes alternatives, no estem fomentant igualment el consumisme i jugant a aquest mateix joc, encara que només volent-nos diferenciar perquè ens comprin a nosaltres. Com ho veieu?

Esther Vivas: Crec que és fonamental fomentar un consum crític i responsable en general. No es tracta de consumir més productes de comerç just, més productes ecològics, més productes solidaris... No es tracta de comprar com més millor. El més important és ser responsables amb el consum que portem a terme i preguntar-nos si allò que anem a consumir realment ho necessitem i a partir d’aquí, si és així, si anem a comprar una cosa que ens sigui útil comprar-la a través de les vies del comerç just, a través dels circuits curts de comercialització (mercats, botigues de barri...), productes que siguin elaborats respectant el medi ambient, els drets dels treballadors, etc.
Hi ha estadístiques sobre les xifres de venda a l’Estat espanyol?

Esther Vivas: Si. Existeixen els informes que fa Setem on es poden trobar dades en profunditat sobre les vendes dels productes de comerç just a nivell de l’Estat espanyol. A part també està el llibre publicat per Sodepau, l’any 2006, amb el títol El trencaclosques de l’equitat i on es va més enllà realitzant un estudi qualitatiu de les vendes dels productes de comerç just, sobre les organitzacions que participen en el sector i sobre el perfil dels consumidors. En aquest sentit, és important assenyalar que malgrat el creixent nombre de vendes dels productes de comerç just, l’augment del coneixement per part de la població... aquest sector enfronta una sèrie d’amenaces com la cooptació del discurs per part de grans multinacionals i la conseqüent simplificació del seu discurs.
Què opineu sobre que multinacionals com Nestle o Starbucks venguin productes de comerç just? Ens estanprenent el pèl?

Esther Vivas: Es tracta d’una estratègia que utilitzen les grans multinacionals per rentar-se la cara a través de la comercialització de productes de comerç just. Ara Nestlé, a través de la certificació FLO, té un cafè certificat com de ’comerç just’... però, quina justícia comercial pot portar a terme una multinacional com Nestlé, l’empresa més boicotejada del món? També Mc Donald’s a Suïssa i als Estats Units distribueix amb els seus Mc Menús cafè de comerç just i Starbucks, una de les principals multinacionals del cafè, es dóna ‘un tint solidari’ dient que ven cafè de comerç just.

Cal tenir clar que les multinacionals, les principals promotores d’un sistema social, econòmic i ecològicament injust, mai podran ser actors de transformació social. Es tracta de pur màrqueting empresarial! Venent una ínfima part dels seus productes de comerç just pretenen justificar una pràctica totalment injusta.
He llegit que en uns dies a Lleida tancarà una botiga de comerç just i que un dels principals motius és la pressió dels grans supermercats. Què penseu?

Xavier Montagut: Per desgràcia les grans cadenes de distribució estan monopolitzant cada vegada més els canals de venda i distribució. Ells estan imposant un model consumista, amb uns productes que es basen en baixos costos per als productors, delocalitzacions, etc. En el cas dels aliments aquest model implica aliments que recorren milers de quilòmetres amb tot el que això comporta de despesa energètica i contaminació; productes que si han de ser conservats tant temps i tants quilòmetres perden moltes de les qualitats nutritives. És tot el petit comerç el qual aquesta patint. També les botigues de comerç just punteres com és Lo Cacau.

És el súmmum que aquestes cadenes diguin que fan comerç just. Per sort els companys i companyes de Lo Cacau seguiran treballant per un comerç just. El meu suport i solidaritat, encara que ara no tinguin una botiga oberta gent com ells i elles són imprescindibles en el nostre moviment.
Quins productes poden portar el Segell de Comerç Just a l’Estat espanyol?

Xavier Montagut i Esther Vivas: Qui ha de garantir que un producte es basa en una relació de comerç just són els diferents actors de la cadena comercial. Les importadores de comerç just a l’Estat espanyol estem en la coordinadora que garanteix que tenim, com a organitzacions, una pràctica d’acord amb els principis del comerç just. Per a nosaltres l’organització importadora de comerç just garanteix els seus productes. Si a més vas a una botiga de confiança i de comerç just fonamentaran amb una informació completa aquesta garantia i t’animaran a conèixer tots els actors que han intervingut en el procés.

Aquesta transparència és el que, al nostre entendre, ha de buscar un consumidor conscient. Avui les grans multinacionals i cadenes de supermercats han vist que el comerç just ven i que a més neteja la seva imatge. Per això han buscat que alguns dels seus productes tinguin segells de garantia. El segell Flo, bioequitable i altres segells que estan apareixent, al parlar solament del que pagues al productor, permeten que siguin utilitzats per aquestes empreses, veritables causants del comerç injust. Al nostre entendre empreses com la Nestle encara que en algun cafè pagués un preu digne al productor, en el seu conjunt aquesta destrossant els productors i és una de les causants de la injusta situació del mercat del cafè. Un segell just en un producte de Nestle sol és un engany.
Creuen que el moviment de comerç just transcendirà si no surt de les botigues especialitzades en el tema? Els consumidors d’aquestes botigues ja saben el que busquen i on trobar-lo però com fer perquè els productes de comerç just arribin a un nombre significatiu de potencials clients sense utilitzar els canals de distribució de supermercats?

Xavier Montagut: El comerç just vol ser un moviment transformador que canviï les injustes relacions comercials. Per a això busca crear canals alternatius però sobretot busca incidir en canvis polítics i estructurals. Pensa que la seva batalla no la farà només venent més. Per això per a nosaltres a més de vendre productes és, sobretot, important crear consciència i provocar canvis en la legislació que en lloc d’afavorir com ara les grans cadenes de distribució i multinacionals afavoreixi els petits productors, les petites botigues de barri, les cooperatives de consumidors, etc.

Per crear una consciència del nefast paper de les grans superfícies i que aquestes han de ser controlades per la legislació no ens ajuda tractar-les com un canal de distribució neutral que pot fer coses justes i injustes. Avui són molt més que això, són les que imposen l’actual model injust i insostenible. Si per vendre més enfosquim això estem afeblint el més important del consum conscient que ha de ser això: la consciència dels consumidors sobre qui és qui al mercat actual.


www.canalsolidari.org/web/entrevistes/

 

 Comparteix RadioChango!

 
 Facebook MySpace del.icio.us Mister Wong! Digg Twitter Google Yahoo Technorati Meneame Fresqui Favoriting Blogmemes Blinklist Enchilame
RadioChango 2001 - 2016