www.radiochango.com www.radiochango.com
GATS
Konscičncia Social
 Temes Konscičncia
 . Āfrica  
 . Amčrica del Nord  
 . Amčrica Llatina  
 . Āsia  
 . Europa  
 . Oceania  
 . Orient Mitjā  
 
 . Comerį Just  
 . Comunitats  
 . Cultura  
 . Ecologia  
 . Economia  
 . Mitjans i Comunicaciķ  
 . Política  
 . Religiķ  
 . Tecnologia  
 . El Foro de la Konsciència  
 el Chango
 . Portada  
 . Editorials  
 . Artistes del Chango  
 . Fotos  
 . Vídeos  
 . TV  
 . Discos del Chango  
 . Concerts  
 . Notícies  
 . Konsciència Social  
 . El Catàleg  
   Zona-K, iTunes  
 . Els Changuit@s  
   Foros, Chat, Mailing list  
 . Ràdio  
   
 . Castellano  
 . Français  
 . Italiano  
 . English  
   
 . Contactar  
 . Donatius  
 Cercar

La insubmissiķ bancāria i el dret de rebelˇliķ. Una invitaciķ a la desobedičncia civil massiva

de Enric Duran Giralt el 02.12.2011

Carta pública d'Enric Duran després de les informacions sobre els judicis aparescudes a la premsa

 

El passat dimecres 23 de novembre, ens vam assabentar per la premsa (http://www.kaosenlared.net/noticia/fiscal-pide-8-anos-carcel-para-enric-duran )

de que la fiscalia de l'estat havia realitzar una petició de 8 anys de presó en relació a l'acció d'insubmissió bancària, feta pública per mi el 17 de setembre del 2008 amb la publicació Crisi (Veure: http://www.podem.cat/butlleti17s09/he-robat-492000-euros-als-que-m-s-ens-roben-denunciar-los-i-construir-alternatives-de- )

Es important aclarir que aquesta és l'única novetat que ha trascendit en relació al meu procés penal. He pogut confirmar que la fase del judici oral no ha començat i que encara no té una previsió de dates. La informació del dia 23 va seguir a una altra informació d'un judici civil amb el BBVA en que em vaig presentar el passat divendres 18 de novembre (comunicat d'aquest tema a:

http://www.enricduran.cat/node/6571 , però aquest no té res a veure amb el procés penal. Així doncs tot i que algunes persones van malinterpretar que s'havia iniciat el meu judici penal, vull aclarir que no és així i tranquil·litzar a totes en aquest aspecte.

El segon motiu i motiu principal d'aquest comunicat, és explicar-vos a tots els amics, amigues, companyes, companys, a tothom que s'ha inquietat per les novetats del meu procés judicial, quin és el meu punt de vista sobre l'estratègia a seguir de cara a que ho pogueu tenir en compte a partir d'ara.

Per començar vull recordar que en la meva declaració del 17 de setembre del 2008, ja deia “no penso que el sistema judicial estigui legitimat per jutjar-me”. Des d'aleshores han passat moltíssimes coses que m'han fet reafirmar de manera absoluta aquesta posició.

La manca de resposta judicial davant de la “desaparició” especulativa de bilions d'euros del món financer, que ha comportat conseqüències gravíssimes per la població.

La reforma de la constitució espanyola, de setembre del 2011, per beneficiar els bancs en posar com a “prioritat absoluta” el pagament del deute públic, que ni tan sols ha estat consultada a la ciutadania.

Les gravíssimes retallades sanitàries a Catalunya que han matat ja a unes quantes ciutadanes i retallant el valor de la vida de totes.

El recent Indult del banquer del Banco Santander, Alfredo Saenz, coincidint amb els favors bancaris d'aquest banc cap el PSOE i els seus dirigents. (Veure: http://www.kaosenlared.net/noticia/santander-refinancio-deuda-psoe-dio-hipoteca-zapatero-durante-mandato )


"Quan el govern viola els drets del poble, la insurrecció és el més sagrat dels drets i el més indispensable dels nostres deures".

Penso que qui no es mereixedor del meu dipòsit de sobirania, tampoc té legitimitat per acusar-me o jutjar-me, obviant el conflicte existent entre les classes dominants i les classes populars.

Una fiscalia de l'estat que s'inhibeix mentre banquers i polítics conspiren contra el poble, no té cap legitimitat per acusar-me de res, ni per demanar cap pena per una acció política com la meva.

Les lleis en que es basen les seves acusacions no tenen cap validesa mentre s'utilitzin en benefici dels de dalt i en contra de les classes populars. Precisament la meva acció antibancària va ser un acte de recuperació i justícia social, per reequilibrar, encara que de manera molt petita, una part de les injustícies que cometen els que ostenten el poder.

La meva acció forma part de la lluita política per l'alliberament per part del poble del domini i la opressió de les classes dominants i qualsevol lectura que amagui aquest fet és parcial i manipuladora.

A tots aquells amics i amigues que es preocupen perquè pugui anar a la presó, a aquelles companyes que s'imaginen que estaré patint per pensar en aquesta posibilitat, vull que sapigueu que no és així,

Que estic tant engrescat i ilusionat com sempre en el que pugui passar i sobretot en el que podem ser capaces de fer.

En la publicació Crisi ja vaig dir:

Si l'estat és incapaç de sortir de la pressió dels poders fàctics, que tothom ho vegi mantenint una persona com jo a la presó”

La presó és una possibilitat per mi, és cert, com ho era des del mateix moment en que vaig decidir iniciar l'insubmisió bancària, com ho era quan vaig fer pública l'acció i com ho era, i es va convertir durant dos mesos en realitat, quan vaig tornar a la activitat pública el 16 de març del 2009.

Sé que si tornés a la presó, se'm tancarien algunes portes però s'obririen noves oportunitats.

El poder té molta resistència a portar-nos a la presó per accions polítiques de desobediència civil, perquè sap que és una font de pèrdua de la seva legitimitat i que se li pot tornar en contra. Diferents moments de la història ens han demostrat que l'empresonament d'activistes socials pot ser l'inici de l'èxit dels fins pels que lluitem.

Sense anar més lluny, val la pena fer memòria sobre el paper que va tenir l'empresonament d'insubmisos al servei militar en l'eliminació del servei militar obligatori?

El Febrer de 1989 cinquanta-set joves es van declarar insubmisos al Servei Militar Obligatori. Des de llavors i fins a 2001, data que es va abolir la mili, 1.670 desobedients van passar per la presó. (font: http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article3529 )

Hi ha gent que es pregunta com se'm pot donar suport. Més que donar una resposta el que proposo es canviar la pregunta.

"Si vens a ajudarme estàs perdent el temps. Pero si vens perquè sents que el teu alliberament està lligat al meu...aleshores treballem juntes"

Que et sembla doncs aquesta pregunta: Com podem treballar juntes?

 

Penso que el teu temps és massa valuós perquè el perdis difonent textos, recollides de signatures o participant en concentracions per la meva absolució. Aquesta mena d'accions corren el risc de fer-nos pensar que la resposta està en els polítics quan sabem que no és així: la resposta la tenim nosaltres.

No penso motivar cap campanya de suport per impedir que jo vagi a la presó, el que em motiva és que cada vegada siguem més les que passem a l'acció. Jo mateix, si pogués ho tornaria a fer. Tal i com en el passat he realitzat aquella acció d'insubmissió bancària, en el futur seguiré fent tot el que estigui en el meu abast, per molt que m'arrisqui de nou a ser detingut.

 

1, 2, 3,... 1000 insubmises, volem.. Només extenent la desobediència tenim possibilitats reals de canviar el món.

Per això amb algunes companyes vam començar la iniciativa “Exercirem el dret de rebel·lió” el passat mes de setembre. Ja allà vam declarar la manca de legitimitat de les institucions gestores de l'estat, en el context del cop d'estat financer, que significa l'actual constitució. Mitjançant el manifest que va donar origen a aquesta iniciativa anem facilitant el contacte entre persones que es comprometin amb la insubmissió a l'estat i la desobediència a totes les lleis i a totes les polítiques que considerem injustes.

És en el marc d'aquesta iniciativa del Dret de rebel·lió que vull emmarcar la resposta política davant d'un hipotètic judici a la insubmissió bancària. Per això, en lloc d'adherir-te a cap manifest per la meva absolució el que et convido és a coneixer el nostre manifest htttp://www.derechoderebelion.net i en cas que puguis assumir un compromís personal de desobediència civil, et pots sumar a les 540 persones que hi estem adherides en l'actualitat.

La del Dret de rebelió no és només una proposta de desobediència civil coordinada, sino que a més, es una estratègia d'acció que vol aprofundir en una visió del món compromesa amb l'autogestió i la construcció d'alternatives al capitalisme. Per això ja en el manifest cridem a la resistència fiscal total a l'estat, per redirigir els impostos cap a l'autogestió fiscal des de les assemblees populars locals, sorgides en moltes poblacions arrels del 15-M i en alguns casos vinculades ja a dia d'avui a una cooperativa integral.

Les assemblees locals, que tracten de ser cada vegada assemblees més populars, i les cooperatives integrals que s'estan construint dia a dia, són alguns dels exponents de les alternatives autogestionàries al sistema actual, exemples molt més mereixedors del dipòsit de la sobirania popular de persones que com jo participem díariament en la política des dels moviments assemblearis que no pas les institucions de l'estat espanyol o de la Generalitat de Catalunya.

Si us voleu organitzar en col·lectiu, participar en assemblees locals, crear un grup de treball local del dret de rebel·lió, o ajuntar-vos amb gent de la vostra zona per participar en una cooperativa integral, poden ser algunes de les millors maneres de col·laborar.

"Prefereixo una llibertat perillosa que una servitud tranquil·la"

Sé que parlar de l'extensió de la desobediència, dels riscos de detencions i de presó ens remet a les nostres pors i inseguretats; sé però, per experiència que la vivència de la llibertat entesa com la coherència entre pensament i acció, genera un sentiment de benestar que 1000 barrots no poden bloquejar.

Ara mateix no és la misèria, ni la presó, ni la polícia, qui ens ha de fer por, qui ens ha de fer por és la propia por, perquè és l'únic que realment ens separa de l'empoderament que necessitem per recuperar el control de les nostres vides i de la nostra societat.

Així doncs, company et demano que superis les teves pors, que deixis de lloar els qui donem la cara per donar-la amb nosaltres. Tu, a la teva manera també pots fer alguna cosa més i cada vegada tindràs al teu voltant més persones que et puguin acompanyar en aquest camí.

I companya, si ja estàs desobeïnt, no te n'amaguis, reconeix públicament el teu compromís rebel i comparteix amb el teu entorn la teva experiència de dignitat. Així farem que es socialitzi la valentia, i que cap persona rebel es torni a sentir sola.

Martin Luther King va dir fa més de 40 anys, “Haurem d'empenedir-nos en aquesta generació, no tan de les males accions de la gent perversa, com del pasmós silenci de la gent bona...”

No podem deixar que la història es repeteixi amb la nostra generació.

Una banda de criminals de les finances ha segrestat el poc que podía haver de democràtic en els estats, i està duent a terme un pla premeditat per retallar els nostres drets socials, només per augmentar els seus beneficis. Aquesta situació s'afegeix a les gravíssimes crisis ecològiques, energètiques, alimentàries, socials i de valors, que acompanyen el decliu del sistema capitalista.

Tenim la sort de ser la generació més ben informada de la història. Hem aprés que som milions de persones les disposades a actuar. Ara no hi ha excuses.

No n'hi ha prou amb la indignació i només el compromís que vagi acompanyat d'una actitud d'insubmissió respecte el poder político-financer, podrà dur-nos a aconseguir les nostres fites.

No hi ha seguretat a curt termini que pugui ser excusa, per deixar el compromís social per després. Amb el suport mutu ens ajudarem en les dificultats; des de l'autogestió podem solucionar els problemes de veïns i veïnes, molt millor de com ho està fent l'estat

Sortir al carrer fins esgotar-nos no és suficient, necessitem que deixis d'obeïr, que deixis de manar, que deixis de pagar la hipoteca, que deixis de pagar els teus impostos a l'estat i ho facis directament al poble, que deixis de comprar a les multinacionals, que deixis d'acceptar discriminacions de qualsevol tipus. Siguin quines siguin les teves cadenes, trenca-les.

Tots i totes ens podem ajuntar per convertir les nostres vides en una insubmissió col·lectiva al poder i en una construcció conjunta de la societat que duem a dins.

El moment és ara!! Juntes ho podem tot!!

 

 Comparteix RadioChango!

 
 Facebook MySpace del.icio.us Mister Wong! Digg Twitter Google Yahoo Technorati Meneame Fresqui Favoriting Blogmemes Blinklist Enchilame
RadioChango 2001 - 2016