www.radiochango.com www.radiochango.com
GATS
Konsciència Social
 Temes Konsciència
 . Àfrica  
 . Amèrica del Nord  
 . Amèrica Llatina  
 . Àsia  
 . Europa  
 . Oceania  
 . Orient Mitjà  
 
 . Comerç Just  
 . Comunitats  
 . Cultura  
 . Ecologia  
 . Economia  
 . Mitjans i Comunicació  
 . Política  
 . Religió  
 . Tecnologia  
 . El Foro de la Konsciència  
 el Chango
 . Portada  
 . Editorials  
 . Artistes del Chango  
 . Fotos  
 . Vídeos  
 . TV  
 . Discos del Chango  
 . Concerts  
 . Notícies  
 . Konsciència Social  
 . El Catàleg  
   Zona-K, iTunes  
 . Els Changuit@s  
   Foros, Chat, Mailing list  
 . Ràdio  
   
 . Castellano  
 . Français  
 . Italiano  
 . English  
   
 . Contactar  
 . Donatius  
 Cercar

L'alcalde Hereu

de Jordi Graupera el 17.03.2007

Em cau bé el senyor alcalde, sembla un bon jan. Allí on va repeteix el discurs de la proximitat amb la gent i fa gràcia amb la seva joventut, la seva panxa funcionarial i el seu to de veu oscil·lant que ara crida ara parla baixet. A més, té la virtut del punt mig, que no acaba de molestar a ningú. Si el pessebre de la plaça Sant Jaume és el més tradicional dels últims anys, parla del sentit comú de les tradicions. Si li pregunten si és cristià, diu que no, però que ha estat educat en aquests valors i els continua practicant. Si se li diu que hi ha no sé quins veïns que es queixen, diu que si la gent es queixa és que vol millorar la ciutat i que "en això ens posarem d'acord". Si se li pregunta per les tres dècades que fa que els socialistes campen per l'Ajuntament, diu que hi ha hagut quatre alcaldes i que això ja és renovació. Si li pregunten pels okupes diu que s'ha acabat el bròquil. En fi, que és un home que no molesta, que es fa el simpàtic, que no fa patir com Joan Clos, que no sembla ser radical en res i que té unes galtones que les hi pessigueries a tothora. Ara bé, després de l'anestèsia i de la promoció electoral gratuïta que li fan tots els diaris, televisions i ràdios, continuo sense entendre per què aquest senyor, per molt bon jan que sigui, és el meu alcalde.

La baixesa de tots els polítics que li donen suport, que van a associacions de veïns, barris, geriàtrics, universitats, fundacions i a qualsevol berenar que els convidin a defensar la tasca dels servidors de la democràcia, em provoca una mena de riure nerviós, com si estigués presenciant un anunci de detergent parodiat per monstres de claveguera. Compri el detergent i veurà quina bromera corre entre la riuada olorosa. Crec que és per això que a la gent ja li va bé: la política percebuda com una gran muntanya de brossa, millor que se la gestionin ells i ja s'ho faran. I si el paio és bon jan, doncs tira milles. La culpa és meva, per ingenu. Per mirar pel foradet del vàter i esperar veure com la democràcia m'enlluerna.

És el tercer alcalde que ens imposen, que succeeix el que va ser triat pels vots, sense consulta electoral, que decideix la direcció d'un partit i que els regidors (tant és que siguin del mateix partit o no) s'empassen i victoregen com si fos el seu líder. No entenc com Jordi Hereu no té més dignitat i refusa tota aquesta paròdia putrefacta. No es tracta de ser socialista o convergent o republicà o conservador o comunista, es tracta de tenir dignitat. No hi ha manera d'explicar-ho que sigui més forta que la realitat. Els nostres regidors, que sustenten les seves famílies, la seva professió i tota la seva tasca intel·lectual en la insignificant metàfora que diu que ens representen, que representen la gent que viu a Barcelona, que representen el límit del poder despòtic i arbitrari, que ens defensen de caciquismes passats i d'abusos, ells, precisament ells que posen la cara en els cartells i ens parlen de servei públic, ells són els que celebren amb xampany i amb les seves panxes de menú pagat amb la Visa de l'Ajuntament l'enèsima perversió del sistema. Ens han colat un alcalde. Un cop més.

Quins mèrits ha fet aquest senyor? Cap. Per ser alcalde d'una ciutat cal presentar-se a les eleccions. Sí, ja sé que l'alcalde el tria el consistori municipal i que és legal, no sóc tontet i gràcies per l'aclariment, fa tres alcaldes que tots veiem que això és legal, però dic jo que aquest mecanisme segons el qual si marxa un alcalde els regidors en poden triar un altre deu estar pensat per a casos d'urgència, per si les eleccions no són possibles o per si l'alcalde mor, no per preparar el candidat d'un partit, no per fer propaganda amb els diners de tots, no per tapar les vergonyes d'un alcalde que se'n va a ser ministre, no per riure's a la cara de la gent. I sí, també sé que si els socialistes presentessin una patata molta gent la votaria, també sé que la propaganda funciona i que sis mesos d'alcalde et poden fer guanyar unes eleccions, ja he dit que no sóc tontet, però em genera aquest desassossec estúpid que ningú no reaccioni. Quants anys vam trigar a descobrir que Clos era un inútil fins que ens el van treure de sobre? Quants ciutadans es van empassar la publicitat, la protecció i el poder que dóna tenir tota la maquinària de l'alcaldia al servei de guanyar una elecció? On és la premsa independent de Barcelona? El poder dels partits polítics a la nostra democràcia està acabant amb ella i és tan profund i és tan endins dels nostres prejudicis que algú dirà que aquest article és només una manera de defensar el Xavier Trias, però ja he dit dues vegades que no sóc tontet i ja ho sabia quan l'escrivia. Només dic una cosa: algú que accepta ser alcalde, suplantar la democràcia i fer el tour de la publicitat per guanyar unes eleccions sense haver-se guanyat el dret a ser conegut, respectat i votat, no mereix ser el meu alcalde. Ni el de ningú. No n'hi ha prou de ser aplaudit per personal a sou.

Jordi Graupera
Escriptor


BARCELONALDIA
barcelonaldia.wordpress.com

 

 Comparteix RadioChango!

 
 Facebook MySpace del.icio.us Mister Wong! Digg Twitter Google Yahoo Technorati Meneame Fresqui Favoriting Blogmemes Blinklist Enchilame
RadioChango 2001 - 2016