www.radiochango.com www.radiochango.com
GATS
Konsciència Social
 Temes Konsciència
 . Àfrica  
 . Amèrica del Nord  
 . Amèrica Llatina  
 . Àsia  
 . Europa  
 . Oceania  
 . Orient Mitjà  
 
 . Comerç Just  
 . Comunitats  
 . Cultura  
 . Ecologia  
 . Economia  
 . Mitjans i Comunicació  
 . Política  
 . Religió  
 . Tecnologia  
 . El Foro de la Konsciència  
 el Chango
 . Portada  
 . Editorials  
 . Artistes del Chango  
 . Fotos  
 . Vídeos  
 . TV  
 . Discos del Chango  
 . Concerts  
 . Notícies  
 . Konsciència Social  
 . El Catàleg  
   Zona-K, iTunes  
 . Els Changuit@s  
   Foros, Chat, Mailing list  
 . Ràdio  
   
 . Castellano  
 . Français  
 . Italiano  
 . English  
   
 . Contactar  
 . Donatius  
 Cercar

Islam-Occident: no caricaturitzar el conflicte

de Augusto Zamora / Agència d'Informació Solidària el 26.02.2006

L'expert en Relacions Internacionals Augusto Zamora argumenta en aquest article com Occident ha de veure, després del conflicte per les caricatures de Mahoma, el descontent que les seves polítiques provoquen en els pobles musulmans.

La crisi originada per la publicació de diverses caricatures del profeta Mahoma ha suscitat les reaccions més diverses, bona part de les quals centrades en la presumpta confrontació entre la llibertat d'expressió i la intolerància o el fanatisme religiós de l'islam. Davant un conflicte com aquest, hi haurà poca gent al món occidental que dubti sobre quines idees defensar. La llibertat d'expressió és inherent al sistema democràtic de manera que, si es creu en la democràcia, cal recolzar els diaris que van publicar les caricatures i condemnar la intolerància musulmana.

Que sapiguem, ningú en el món islàmic ha plantejat el conflicte en termes de llibertat d'expressió, sinó de respecte a la figura angular de la religió islàmica, com és el profeta Mahoma. En altres paraules, que no s'ataca aquesta llibertat, sinó l'abús que s'ha fet d'ella, fent mofa i burla del fundador de la seva fe.

Ningú en el món islàmic ha plantejat el conflicte en termes de llibertat d'expressió, sinó de respecte a la figura angular de la religió islàmica
Per entendre la posició de l'altre cal aplicar un mínim d'empatia. Per al dibuixant Baha Bujari, del diari palestí Al Ayyam, de Ramal·la, “Mahoma i la religió no són assumptes de la premsa” i les caricatures permeten “tocar tots els temes amb un somriure”, amb excepció de la religió, que “és una qüestió entre un mateix i Déu”.

En opinió del periodista Walid Wattrabi, també d’Al Ayyam, dibuixar Mahoma amb una bomba al cap es un insult a la fe de milions de persones, que no pot justificar-se com a exercici de la llibertat d'expressió. Una llibertat que, diuen els Codis Penals, ha de respectar la veritat, la dignitat i l’honor.

Hi ha un altre aspecte que tampoc s'ha destacat. És la causa de la magnitud de les protestes, que han provocat una dotzena de morts i centenars de detinguts en mitja dotzena de països. Tan vehement reacció no pot explicar-se únicament per motius religiosos.Les caricatures semblen haver estat la gota que fa vessar el got de dècades de greuges, multiplicats en aquests últims anys.

Les caricatures semblen haver estat la gota que vessa un got de dècades de greuges
En el present, dos països musulmans, l’Afganistan i l'Irac, estan ocupats per -i en guerra contra- tropes occidentals dirigides per EUA. Un altre país musulmà, Palestina, pateix des de fa 60 anys la despulla de la seva terra i els assassinats i atropellaments sense fi d'Israel, amb el suport d’Occident.

Somàlia va ser ocupada pels Estats Units i abandonada després de convertir una operació de pau en guerra de conquesta. El Líban és escenari de lluites de poder entre Síria, França i EUA, amb el propòsit d'enderrocar el president Bachar el Asad, liquidant l'últim govern àrab hostil a Israel. La Península Aràbiga, al seu torn, està plena de bases militars nord-americanes.

Un altre gran país musulmà, Iran, es troba en el punt de mira de les grans potències cristianes. En dies precedents a aquesta crisi, es va donar un xoc frontal entre Iran i la UE, sobre la qüestió nuclear. Per impedir el que Occident creu una carrera per construir l'arma atòmica, no s'han escatimat pressions i amenaces contra Teheran.

"Un nou procés de reocupació colonialista"

Tant recel contrasta amb la flagrant tolerància cap a Israel, posseïdor de més de 200 bombes atòmiques, gràcies al suport dels Estats Units, França, Gran Bretanya i Alemanya, els mateixos països que dirigeixen la campanya contra Iran.

La cancellera Angela Merkel, després de comparar Iran amb els inicis del nazisme, va afirmar que Teheran havia travessat “una línia vermella” de tolerància. Poc després, Merkel va afirmar a Tel Aviv que no hi havia “cap diferència en els punts de vista d'Alemanya i Israel” sobre Iran. L'advertència de la “línia vermella” fa sospitar que Europa i EUA preparen accions armades contra Teheran i fomenta els temors que Washington espera l'ocasió oportuna per atacar Iran, tret que el país se sotmeti al seu dictat. S'estaria a les portes d'un nou i més important conflicte bèl·lic, amb característiques de xoc de civilitzacions.

Encara que no s'admeti, aquesta vasta i poblada regió musulmana està sotmesa a un nou i intens procés de reocupació colonialista, que l'ha convertit en el punt més fràgil del món. Encara que els Estats Units i els seus aliats justifiquen l'ocupació militar al·legant la lluita contra el terrorisme i la promoció de la democràcia i els drets humans, la realitat és el control geopolític de la zona i dels seus recursos energètics. No ha d'estranyar per això que el terrorisme s'hagi multiplicat i que tants musulmans abominin Occident.

No ha estat casualitat que les manifestacions més violentes hagin tingut lloc en països ocupats o amenaçats per EUA
No ha estat casualitat que les manifestacions més violentes hagin tingut lloc en països ocupats o amenaçats per EUA. Tampoc que passi en Estats on han guanyat les eleccions organitzacions i partits polítics hostils a Occident. La religió actua com a element detonador de societats que se senten víctimes de l'imperialisme militar, cultural i econòmic d'un grup de potències cristianes que, en la seva supèrbia, no es cansa d’ofendre el símbol més sagrat de la seva fe.

Si no existís aquesta realitat, la publicació de les caricatures hagués pogut ser un episodi anecdòtic i intranscendent. No ha estat així i les seves causes profundes no s’han de defugir, tret que es vulgui incórrer en ceguesa voluntària.

Síria, Iran i Palestina, la clau per refer les relacions

El Pròxim Orient presenta un panorama complex i delicat, el rumb del qual estarà determinat per la política que assumeixi Occident en els pròxims mesos i anys. Si continua impertèrrit el militarisme en curs, els greuges seguiran acumulant-se i amb ells els conflictes, podent desembocar en una gran guerra.

Hi ha un altre camí, encara que pocs ho tinguin en agenda. Es tracta de renunciar a l'amenaça i a l'ús de la força i remetre's, per una vegada i de debò, al sistema jurídic de l'ONU. No recórrer el món armats amb míssils i amenaçant amb la destrucció i la mort, sinó apostant per la negociació i el respecte als drets sobirans dels Estats.

La crisi de les caricatures pot aportar alguna cosa útil. Fer veure a aquest Occident satisfet i prepotent, com és de gran el descontent i el rancor en molts sectors dels pobles musulmans, constituint un polvorí que pot esclatar amb el menor pretext.

El que ha passat amb les caricatures és un avís. El futur dependrà de la manera que es resolguin les controvèrsies amb Síria i -sobretot- Iran, i del temps que es trigui a fer justícia a Palestina. Les fitxes estan en mans d'Occident. A ell li toca moure.


Canal Solidari-OneWorld 2006
www.canalsolidari.org

 

 Comparteix RadioChango!

 
 Facebook MySpace del.icio.us Mister Wong! Digg Twitter Google Yahoo Technorati Meneame Fresqui Favoriting Blogmemes Blinklist Enchilame
RadioChango 2001 - 2016