www.radiochango.com www.radiochango.com
GATS
Konsciència Social
 Temes Konsciència
 . Àfrica  
 . Amèrica del Nord  
 . Amèrica Llatina  
 . Àsia  
 . Europa  
 . Oceania  
 . Orient Mitjà  
 
 . Comerç Just  
 . Comunitats  
 . Cultura  
 . Ecologia  
 . Economia  
 . Mitjans i Comunicació  
 . Política  
 . Religió  
 . Tecnologia  
 . El Foro de la Konsciència  
 el Chango
 . Portada  
 . Editorials  
 . Artistes del Chango  
 . Fotos  
 . Vídeos  
 . TV  
 . Discos del Chango  
 . Concerts  
 . Notícies  
 . Konsciència Social  
 . El Catàleg  
   Zona-K, iTunes  
 . Els Changuit@s  
   Foros, Chat, Mailing list  
 . Ràdio  
   
 . Castellano  
 . Français  
 . Italiano  
 . English  
   
 . Contactar  
 . Donatius  
 Cercar

El nou capitalisme xinès

de Josep Maria Antentas i Esther Vivas el 14.09.2008

El nou capitalisme xinès Els recents Jocs Olímpics han estat una gran vitrina pel nou capitalisme xinès en ascens. La Xina actual és resultat d’un llarg procés de restauració capitalista iniciat fa tres dècades. Les reformes van començar el 1978 i es van ampliar i van aprofundir el seu abast progressivament debilitant els mecanismes de l’economia planificada, rebent una empenta decisiva a partir de 1992.

En els anys noranta es va portar a terme un procés sense fre de privatització de les empreses estatals i de liberalització dels serveis públics. Actualment, dos terços de les i els assalariats xinesos treballen ja per a capitals privats. A començaments del segle XXI, l’entrada de la Xina a l’Organització Mundial del Comerç, l’any 2001, culminava el seu procés de reintegració en el capitalisme mundial.

Són pocs ja, afortunadament, els qui des de l’esquerra tenen il·lusions sobre el model xinès. Però convé deixar-ho clar: trenta anys de reformes han configurat un capitalisme salvatge sense pal·liatius. I aquest és l’horitzó cap a on va el país, malgrat la retòrica sobre una "societat harmoniosa" del president Hu Jintao. La creixent evidència dels desastres socials i mediambientals causats per l’actual model d’acumulació ha provocat canvis en la retòrica oficial i ajustaments en les polítiques per contenir desequilibris, però no una modificació del rumb general.

La restauració capitalista ha estat pilotada pel Partit Comunista Xinès (PCX), l’ideari i la naturalesa del qual s’ha anat transformant. El nacionalisme s’ha convertit en el principal element del discurs i la identitat del PCX i és utilitzat com un factor cohesionador i legitimador del seu projecte polític. D’aquí la importància estratègica dels Jocs.

La Xina està travessada per grans desequilibris socials i regionals. Les reformes han provocat una concentració de la renda, una polarització social i un augment de les desigualtats. El coeficient de Gini (que mesura la desigualtat) ha passat d’un 0’30 el 1980 a un 0’48, i segons el Banc Mundial hi ha uns 300 milions de pobres al país. El gruix de l’activitat econòmica es concentra a les regions costaneres (receptores del 85% de la inversió estrangera l’any passat) que contrasten amb les empobrides regions de l’interior. L’actual model de desenvolupament té també un alt cost mediambiental, en particular en relació a la contaminació de l’aire de les grans ciutats i de l’aigua.

La base social sobre la qual se sosté el règim xinès és la nova burgesia emergent, lligada a l’aparell de l’Estat i del Partit, i una significativa classe mitja urbana, que inclou també als sectors més qualificats dels assalariats i molts dels funcionaris i membres de l’aparell estatal.

La classe treballadora ha experimentat profundes transformacions. Les i els treballadors del sector públic, un 20% de la població activa, van ser durament colpejats per l’onada de privatitzacions, que va eliminar el 40% dels llocs de treball públics. Aquesta fracció de la classe treballadora ha vist erosionada la garantia social del període maoista. Simbòlicament ha estat degradada en el seu estatus social, passant de ser considerada oficialment pel règim com la "classe dirigent" a ser noquejada per les reformes.

En paral·lel, ha emergit una nova fracció de la classe treballadora formada per les i els emigrants rurals a la ciutat i concentrada en les indústries orientades a l’exportació de la costa Est i del delta del riu Perla i també en sectors com la construcció i els serveis mal pagats a les grans ciutats. L’emigració interna camp-ciutat està alimentada per una crisi del medi rural i l’enfonsament del poder adquisitiu dels camperols, que es situa en un terç de l’urbà. Aquesta nova classe treballadora, uns 150 milions de persones, ocupa els esgalons més baixos del mercat laboral.

Les seves condicions de treball i de vida constitueixen la cara més amarga del nou capitalisme xinès. Salaris baixos, jornades laborals inacabables, insalubritat a la feina i violació de les lleis laborals per part de moltes empreses i dels seus subcontractistes formen part de la realitat quotidiana. La federació sindical oficial, l’única legal, sense autonomia en relació a l’Estat, està subordinada als interessos empresarials i no és un instrument real de defensa de les i els treballadors.

En aquest context, no és d’estranyar que les lluites socials hagin augmentat des de finals dels noranta. Tanmateix, aquestes són encara molt fragmentades i aïllades i degut a la forta repressió no deixen rere seu cap pòsit organitzatiu. No existeixen convergències entre les mobilitzacions dels treballadors del sector estatal amb les de la classe obrera immigrant. Ni tampoc entre les nombroses protestes al món rural i a les àrees urbanes.

Donar suport a aquestes lluites emergents a la Xina contra l’actual model d’acumulació, degut a la importància del país i a la posició que ocupa en l’arquitectura del capitalisme global, és una tasca estratègica central pels moviments oposats a la globalització neoliberal. Sense que això impliqui, òbviament, fer el joc als governs occidentals quan hipòcritament denuncien els abusos dels drets humans a la Xina o la repressió del poble tibetà. Del resultat de les lluites populars presents i futures a la Xina dependrà en bona mesura la forma que prengui el món a venir.
Notes

[1] Article publicat a Público, 07/09/2008.


Público

 

 Comparteix RadioChango!

 
 Facebook MySpace del.icio.us Mister Wong! Digg Twitter Google Yahoo Technorati Meneame Fresqui Favoriting Blogmemes Blinklist Enchilame
RadioChango 2001 - 2016