www.radiochango.com www.radiochango.com
GATS
Konsciència Social
 Temes Konsciència
 . Àfrica  
 . Amèrica del Nord  
 . Amèrica Llatina  
 . Àsia  
 . Europa  
 . Oceania  
 . Orient Mitjà  
 
 . Comerç Just  
 . Comunitats  
 . Cultura  
 . Ecologia  
 . Economia  
 . Mitjans i Comunicació  
 . Política  
 . Religió  
 . Tecnologia  
 . El Foro de la Konsciència  
 el Chango
 . Portada  
 . Editorials  
 . Artistes del Chango  
 . Fotos  
 . Vídeos  
 . TV  
 . Discos del Chango  
 . Concerts  
 . Notícies  
 . Konsciència Social  
 . El Catàleg  
   Zona-K, iTunes  
 . Els Changuit@s  
   Foros, Chat, Mailing list  
 . Ràdio  
   
 . Castellano  
 . Français  
 . Italiano  
 . English  
   
 . Contactar  
 . Donatius  
 Cercar

El futur del comerç just: vendre més o transformar el sistema

de Esther Vivas, Xarxa de Consum Solidari el 17.06.2007

Avui en dia, quan parlem del comerç just ja no podem fer referència a un sol discurs, a una perspectiva i a una estratègia única. La consolidació de les organitzacions de comerç just ha fet aflorir una sèrie de debats sobre el model de comerç just que volem i les estratègies de futur del moviment. El discurs únic del comerç just centrat en la producció en origen i en la necessitat “sacralitzada” d’augmentar les vendes, com a via per ajudar als més pobres, s’ha posat en qüestió.

Ara, nous plantejaments estan començant a prendre força, reivindicant tant la justícia en la producció en origen com en la venda final i qüestionant la visió estrictament Nord-Sud i exigint un model de comerç amb justícia també Nord-Nord i Sud-Sud. Es tracta d’una visió que trenca amb la perspectiva estrictament “assistencialista”, de l’ajuda per l’ajuda, i que planteja un model de comerç just transformador, oposant-se a la seva venda en grans superfícies i rebutjant l’ús que se’n fa com a instrument de marketing empresarial per part de la indústria agroalimentària.
Perspectiva quantitativa o qualitativa

Des d’una perspectiva quantitativa, el comerç just és un nínxol de mercat en creixement i cada vegada més gent coneix i consumeix aquests productes. Segons una enquesta realitzada per l’Agència Catalana de Consum, l’any 2005, un 65,5% dels catalans i catalanes afirmava conèixer el comerç just i un 28,7% n’havien realitzat alguna compra [3]. L’informe de Setem El comerç just a Catalunya [4] apuntava en la mateixa direcció a l’indicar que, a Catalunya, les vendes d’aquest tipus de productes havien augmentat un 25,9%, en el període 2000-2005, per sobre de la mitjana de l’Estat espanyol que era d’un 15,3%, i els pes de Catalunya en el total de vendes de l’Estat havia passat de ser 1/5 part al 2000 a ser 1/3 al 2005.

Però, al nostre entendre, el comerç just no es limita a comprar i a vendre més productes. Augmentar les vendes a costa de comercialitzar els productes de comerç just a través de les grans superfícies (hipermercats, supermercats, cadenes de descompte...) no ajudarà als petits productors del Sud, ans al contrari beneficiarà a les empreses multinacionals que utilitzen el comerç just com un instrument de marketing empresarial i de neteja d’imatge. Des d’una anàlisis qualitativa, que analitza el comerç just des d’una perspectiva global com una eina per transformar el sistema, les perspectives de futur no són tan alentadores.

Les organitzacions de comerç just que treballem des d’un enfocament “global i alternatiu” [5], com la Xarxa de Consum Solidari [6] així com d’altres petites tendes i cooperatives de consumidors, posem de manifest les greus conseqüències que pot tenir pel moviment aliar-se amb multinacionals i grans superfícies que, precisament, es beneficien d’una pràctica comercial, laboral, social i mediambiental injusta. Defensem una visió integral del comerç just que tingui en compte no tan sols la producció en origen sinó tota la cadena de comercialització, des del productor fins al consumidor final, tenint en compte tot tipus d’intermediaris com transportistes, transformadors, distribuidors... Tan important és pagar un preu digne al productor com que en la transformació i l’elaboració del producte, així com en la venda final, no intervinguin multinacionals i cadenes agroalimentàries.

A banda, considerem que el comerç just no s’ha de donar tan sols en els intercanvis comercials Nord-Sud, sinó que, també, s’ha de produir en aquells que es porten a terme a casa nostra (comerç just Nord-Nord) i en els que es realitzen en els països del Sud (comerç just Sud-Sud). Cal vincular el comerç just a la defensa del dret a la sobirania alimentària i a la promoció dels circuits curts i el comerç de proximitat. Sota aquests principis, no s’haurien d’importar productes que es produissin aquí amb components socials i ecològics equivalents, ja que l’impacte ecològic de la seva importació no justifica els beneficis que pugui aportar al seu consum [7]. ¿Quin sentit tindria importar vi o mel del Sud quan petits productors d’aquí els elaboren amb criteris socials i ecològics idèntics?.
Un segell per a qui?

Pel que fa a la certificació dels productes de comerç just, considerem que respon, tan sols, a una lògica comercial i d’augment de les vendes. El segell FLO Internacional, que des de fa uns mesos funciona a l’Estat espanyol, acaba substituïnt a la tenda de comerç just com a garant de la producció en origen i en conseqüència a partir de la certificació qualsevol supermercat o gran superfície queda legitimada per vendre un producte de comerç just. A partir d’aquí ningú pot evitar que Carrefour, El Corte Inglés, Mercadona, Eroski... comercialitzin productes de comerç just, ni que multinacionals com Nestlé, l’empresa més boicotejada del món, elabori una marca pròpia de cafè de comerç just certificada per FLO Internacional.

A l’Estat espanyol, la posada en marxa del segell FLO ha generat una polèmica important en el sí del moviment, entre els partidaris favorables i contraris. L’aprovació a la Coordinadora Estatal de Comercio Justo, el març del 2004, de donar suport a la iniciativa del segell FLO, amb una ajustada votació de deu vots a favor, sis en contra i tres abstencions, va trencar el consens que se suposava havia de regir en una plataforma d’aquestes característiques [8]. Posteriorment les tensions causades per aquesta votació van obligar a la Coordinadora, a novembre del 2006, a declarar que en el marc de la Coordinadora totes les postures eren vàlides. Fruit d’aquesta divisió, les organitzacions contràries al segell i amb una visió global del comerç just van promoure la creació de l’Espacio por un Comercio Justo [9], amb l’objectiu de coordinar accions i promoure aliances amb cooperatives de consumidors de productes ecològics i organitzacions pageses.

Però les crítiques al segell FLO no només arriben per part d’organitzacions del Nord, col.lectius de camperols del Sud, fins i tot els mateixos que integren la iniciativa, s’han mostrat molt crítics amb la mateixa. Un dels temes més polèmics té a veure amb el fet que les organitzacions del Sud no poden ser sòcies de FLO Internacional i per tant el domini en la certificació i en l’establiment dels criteris està situada, exclusivament, en el Nord. Una altra de les crítiques és la certificació de plantacions privades, amb l’objectiu de cobrir l’augment de la demanda del mercat de comerç just. La Coordinadora Latinoamericana y del Caribe de Pequeños Productores de Comercio Justo (CLAC) denuncia aquesta pràctica al considerar que avantposa els interessos del mercat a les necessitats dels petits productors [10]. Però malgrat les crítiques, les transnacionals de la indústria bananera, com Chiquita i Dole, ja han aconseguit la certificació de les seves plantacions de plàtans y aquests ja es poden trobar als supermercats britànics i nord-americans.

I es que la instrumentalització del comerç just per part de les multinacionals i cadenes agroalimentàries és ja una realitat, que compta amb el suport de determinades organitzacions que integren el moviment del comerç just. No en va Intermón Oxfam ven un 70% dels seus productes de comerç just a grans superfícies (El País, 02/08/06) i col.labora amb cadenes com Carrefour, Alcampo i Eroski en la promoció dels seus productes de comerç just. En paraules de Fernando Contreras d’Intermón Oxfam: “Es tracta de distribuir i acostar els productes als llocs on es venen”. En la mateixa línia es pronunciava Mónica Gómez, de SETEM: “El model de les grans superfícies no és l’ideal, però en el món on vivim estan aquí i fan possible que molts consumidors arribin a conèixer aquests productes” (El País, 02/08/06).

Des d’una perspectiva “global i alternativa” del comerç just ens sentim partícips dels moviments de resistència a la globalització neoliberal i treballem en aliança amb cooperatives de consumidors ecològics, organitzacions pageses crítiques amb la producció agrària industrial, amb moviments socials que lluiten contra els transgènics i contra les polítiques impulsades per l’Organització Mundial del Comerç. Per contra denúnciem l’estratègia de Responsabilitat Social Corporativa promoguda per empreses multinacionals que a partir del “marqueting amb causa” busquen associar la seva imatge a conceptes com ecologia, solidaritat, comerç just... amb l’objectiu de dotar a la seva empresa d’una imatge responsable que els permeti augmentar els guanys dels seus negocis.

La polèmica està servida: o avancem vers un moviment de comerç just amb una voluntat de transformació radical del sistema o correm el perill que aquest es converteixi en un instrument de marketing empresarial al servei de les empreses. Hem de tenir en compte que un comerç veritablement just tan sols serà possible en un sistema polític, econòmic i social que trenqui amb les polítiques neoliberals. En un capitalisme de rostre humà, on les desigualtats siguin més “sostenibles”, el comerç just no hi tindrà cabuda. Les cartes estan damunt de la taula.
Notes

[1] Coordinadora de l’àrea de sensibilització de la Xarxa de Consum Solidari.

[2] Article publicat a Illacrua, núm. 145.

[3] Enquesta de l’Agència Catalana de Consum realitzada el febrer del 2005. Per consultar la totalitat de l’informe veure: http://www.consum.cat/publicacions/docs/enquesta.pdf.

[4] Setem (2006) ‘El comercio justo en España 2006’, Barcelona, Icaria editorial.

[5] Per una descricipció més detallada dels actors que integren el moviment del comerç just a l’Estat espanyol veure Vivas, E. (2006) “Qui i què en el moviment del comerç just” a Montagut, X. i Vivas, E. ‘Cap on va el comerç just?’ Barcelona, Icaria editorial.

[6] Per a més informació sobre la Xarxa de Consum Solidari veure http://www.xarxaconsum.net/

[7] Montagut, X. i Dogliotti, F. (2006) Alimentos globalizados, Barcelona, Icaria editorial.

[8] Les organitzacions promotores del segell FLO a l’Estat espanyol són Alternativa 3, Cáritas Española, CECU, CECJ, Fundación Ecología y Desarrollo, Fundación ETEA, Intermón Oxfam, Setem i IDEAS.

[9] Més informació de l’Espacio por un Comercio Justo a http://www.espaciocomerciojusto.org/.

[10] Setem (2006) Op cit.


Illacrua
www.illacrua.cat/anteriorsmes/145/paragrafs/comercjust.html

 

 Comparteix RadioChango!

 
 Facebook MySpace del.icio.us Mister Wong! Digg Twitter Google Yahoo Technorati Meneame Fresqui Favoriting Blogmemes Blinklist Enchilame
RadioChango 2001 - 2016