www.radiochango.com www.radiochango.com
GATS
Konsciència Social
 Temes Konsciència
 . Àfrica  
 . Amèrica del Nord  
 . Amèrica Llatina  
 . Àsia  
 . Europa  
 . Oceania  
 . Orient Mitjà  
 
 . Comerç Just  
 . Comunitats  
 . Cultura  
 . Ecologia  
 . Economia  
 . Mitjans i Comunicació  
 . Política  
 . Religió  
 . Tecnologia  
 . El Foro de la Konsciència  
 el Chango
 . Portada  
 . Editorials  
 . Artistes del Chango  
 . Fotos  
 . Vídeos  
 . TV  
 . Discos del Chango  
 . Concerts  
 . Notícies  
 . Konsciència Social  
 . El Catàleg  
   Zona-K, iTunes  
 . Els Changuit@s  
   Foros, Chat, Mailing list  
 . Ràdio  
   
 . Castellano  
 . Français  
 . Italiano  
 . English  
   
 . Contactar  
 . Donatius  
 Cercar

Comerç just en territori hostil

de Gemma Garcia / Roger Palà el 19.07.2007

Els productes de comerç just proliferen, des de fa uns quants anys, als prestatges de les grans superfícies comercials. Cafè, galetes, begudes, te... Tota una àmplia gamma d’opcions que representen un sector comercial emergent que les grans corporacions de la distribució alimentària no es volen deixar perdre. El debat sobre la presència d’aquests productes als supermercats, però, és una de les disputes més enceses entre els moviments socials i ONG que treballen en l’àmbit del consum alternatiu.

D’una banda, se situen les organtizacions que veuen el comerç just des d’una perspectiva global: així, un producte que mereixi l’adjectiu de just no hauria de distribuir-se mai en un supermercat perquè aquestes corporacions no són precisament un paradigma de la justícia social. Altres organitzacions, en canvi, defensen malgrat tot la presència del comerç just a les grans superfícies sempre que el producte que es distribueix reuneixi els estàndards del que es considera comerç just, perquè són l’espai més habitual de consum alimentari.

Les grans cadenes de distribució han trobat en aquesta mena de productes un filó de màrqueting importantíssim: empreses com Eroski, Alcampo, Bonpreu, Carrefour o Mercadona, entre d’altres, distribueixen productes de comerç just en col·laboració amb ONG com Setem o Intermón. Les vendes totals d’aquests productes a l’Estat espanyol van registrar, durant l’any 2005, un creixement del 28,4% respecte l’any anterior, arribant gairebé als quinze milions de vendes anuals, segons un informe de Setem. Entre 2005 i 2006, les vendes de productes de comerç just d’Intermón Oxfam als supermercats i hipermercats van augmentar el 37%, segons dades de la pròpia organtizació.

Perspectiva global
A Catalunya, la Xarxa de Consum Solidari treballa des de l’any 1996 per una perspectiva “global i alternativa” del comerç just. La Xarxa és una referència per als sectors del moviment de comerç just més radicals i transformadors, que defensen una visió integral oposada a l’ús que en fan les grans superfícies de distribució. Segons Esther Vivas, coordinadora de l’Àrea de Sensibilització de la Xarxa, els supermercats “instrumentalitzen el comerç just tot utilitzant-lo com a estratègia de màrqueting empresarial”. D’aquesta manera, s’atribueixen “una imatge responsable i compromesa”. La visió que defensa la Xarxa engloba tot el cicle d’un producte, des del productor fins al consumidor final, una perspectiva integral que també passa per treballar en aliança amb altres moviments socials crítics amb el model de globalització neoliberal. Així, la Xarxa treballa per a “vincular el comerç just a la defensa del dret a la sobirania alimentària i a la promoció dels circuits curts i el comerç de proximitat”, explica Vivas.

Per fer front al model actual i canviar els hàbits de consum, des d’aquesta entitat promouen una xarxa de botigues i cooperatives de consumidors de productes ecològics i de comerç just, en base als circuits curts de comercialització i a la presa de consciència del consumidor. La Xarxa vol demostrar que “fora de les grans superfícies comercials, el consumidor pot trobar productes d’alimentació, artesanies, llibres i materials diversos”.

L’objectiu és sensibilitzar
David Díaz de Quijano, cap de comunicació de Setem Catalunya, considera que “el fet de vendre productes ‘justos’ al costat de productes ‘no justos’, ja sigui en grans superfícies o en petits comerços, ara mateix no és una contradicció sinó que és una situació que pot ajudar el consumidor a preguntarse què hi ha darrera dels productes ‘no justos’”. Per Setem, els avantatges bàsics de col·locar els seus productes en grans superfícies es tradueix en més vendes “i, per tant, increment de beneficis econòmics per a les cooperatives del sud”. Setem afirma també que vendre a les grans botigues permet “el fàcil accés dels productes als consumidors, ja siguin sensibilitzats o no”. Díaz de Quijano explica que “advoquem per un comerç just en tots els passos, però les grans superfícies són una realitat que no podem obviar. El que hem de fer és vetllar perquè no exerceixin la seva pressió sobre els proveïdors i treballadors, i si és així, denunciarho”.

Fernando Contreras, responsable de màrqueting del departament de comerç just d’Intermón Oxfam a Catalunya, considera que “col·locant productes de comerç just en els supermercats estem oferint una alternativa de consum responsable per a la gran majoria dels consumidors”. Contreras explica que “som conscients que les pràctiques d'algunes d'aquestes empreses podrien millorar, per això també treballem perquè potenciïn la seva responsabilitat social corporativa”. Contreras afirma també que “estar presents en aquests centres comercials ens permet incrementar el coneixement del comerç just entre la població. Així es converteix en un element quotidià vinculat a la compra, no només exclusiu de botigues més minoritàries”.

Segons el el responsable de màrqueting del departament de comerç just d’Intermón Oxfam, “l'experiència, a la resta d'Europa, compta amb alguns anys d'avantatge, ens indica que no existeix un perill real de convertir-ho en una estratègia de màrqueting mentre ens mantinguem vigilants, com ho estem fent, als usos abusius que es puguin donar del concepte”. En canvi, David Díaz, de Setem, considera que “un dels perills que pot afectar el moviment és si es fa una mala utilització del segell de productes de comerç just”. “Per aconseguir-ho hem de procurar seguir mantenint en el futur el control del comerç just, per tal que les empreses que volem que hi participin no se n'apropiïn en benefici propi”.

‘Empresa y sociedad’
L’Associació Nacional espanyola de Grans Empreses de Distribució (ANGED) aglutina setze empreses, entre les quals hi trobem Carrefour, El Corte Inglés o Alcampo. Totes tres comercialitzen amb comerç just i el promouen des de les fundacions de Responsabilitat Social Corporativa (RSC). Carrefour compta amb una fundació pròpia. Alcampo i El Corte Inglés formen part de la Fundación Empresa y Sociedad, que està integrada per més de seixanta empreses espanyoles, entre les quals destaquen multinacionals com BBVA, Nike, Telefónica, Inditex, La Caixa, o Repsol YPF, que compten amb denúncies de diverses organitzacions per no respectar els drets humans o el medi ambient. Ni El Corte Inglés ni Carrefour han contestat les nostres preguntes sobre el debat de la presència del comerç just a les grans superfícies.

*article publicat a La Directa, núm. 56, 4 de juliol del 2007


Aclariments de SETEM posteriors a la publicació de l'article:

- Respecte a la frase "...Eroski, Alcampo, Bonpreu, Carrefour o Mercadona, entre d'altres, distribueixen productes de comerç just en col·laboració amb ONG com Setem o Intermón", des de SETEM no col·laboren directament en la distribució de productes de Comerç Just amb cap d'aquestes cadenes. SETEM simplement ha rebut col·laboracions puntuals de Bonpreu i el Grup Eroski per a fer difusió del Comerç Just o elaborar algun dels anuaris de Comerç Just que han publicat.

- Respecte a la frase "Per Setem, els avantatges bàsics de col·locar els seus productes en grans superfícies...", cal aclarir que SETEM no actua com importadora o distribuïdora de productes de Comerç Just, i per tant no "col·loca" cap producte en grans superfícies. Únicament venen productes (importats per altres Organitzacions de Comerç Alternatiu) en la seva botiga online i a través d'algunes petites botigues en les seves seus. La seva tasca no se centra en la comercialització (ni importació) sinó en la sensibilització i promoció del Comerç Just entre la societat.


La Directa
www.setmanaridirecta.info

 

 Comparteix RadioChango!

 
 Facebook MySpace del.icio.us Mister Wong! Digg Twitter Google Yahoo Technorati Meneame Fresqui Favoriting Blogmemes Blinklist Enchilame
RadioChango 2001 - 2016