www.radiochango.com
GATS
CERCAR:       
Editorials
Portada
 
 

Juliol 2006: SOTA UN MATEIX SOL

Enviar a un amicEnviar a un amic


Dibuix de W oznia k - www.wozwoz.net

Juliol 2006: SOTA UN MATEIX SOL

“Quan dos elefants lluiten, qui perd és l'herba”

Fa temps vaig sentir aquest proverbi africà i des de llavors m'he sentit herba, he sentit com aquests pesos pesats queien sobre meu i definien la meva altura, grossor i fins i tot situació, he sentit com m'aixafaven i tornava a aixecar-me cada matí amb el primer llamp de llum, he sentit com qualsevol acció portada a terme per mi o qualsevol de les fulles d'herba que hi ha al meu voltant tenia un final idèntic, ser aixafats, he sentit com les gotes de pluja ens mullaven i ens donava esperança per a seguir creixent, per a arribar algun dia a abastar una gran planura i omplir-la de color, però al final sempre arribaven els elefants i per una raó o una altra acabaven barallant-se damunt nostre, impedint amb els seus pesos el nostre avanç, fent inert qualsevol futur.


Sempre existiran els elefants, i encara que caminin cap a la seva pròpia autodestrucció cada dia que passa s’engreixen més, són més grans, i amb més ganes de barallar-se amb els seus similars sense mirar al seu voltant, sense pensar en les conseqüències de la seva baralla, els anomenats danys col·laterals. És l'evolució, la teoria de Darwin, el més fort sobreviu, la lluita per la supervivència, el camí cap a l'autodestrucció mitjançant l'engreixament de l'ego, l'individualisme dut a la màxima expressió.

Però des que m'he sentit herba he sentit també el poder de saber que sóm part d'aquesta evolució encara que ens vulguin fer creure el contrari, he sentit que en les nostres mans tenim la capacitat per a canviar el nostre entorn, he sentit que, a pesar de ser aixafats cada dia per munts de pesos pesats, podem trencar la cadena que ens fa ser fràgils.

De què s'alimenten els elefants?

Exacte!!


Ara la solució està en cadascun de nosotr@s, a saber evolucionar, en adaptar-nos al sistema, conèixer-lo i mutar en comunitats de resistència i acció, a crear púes en les nostres fràgils fulles tendres que facin pensar als elefants si menjar-nos o aixafar-nos els hi va a agradar, a saber gaudir d'aquests llamps de sol però utilitzant-los per a l'autodefensa, a seguir sent part de la terra però saber aprofitar-la per a créixer i fer una mica més verd l'horitzó gris que ens deixen veure els elefants.

Sóm herba, però sóm part d'aquesta cadena que sense nosaltres deixa de funcionar o canvia la seva funció, sóm fortes si creiem en nosotres i tenim clar que sóm, ón ens movem i com hem d'actuar. Pensa-ho!!!

Imagino que coneixereu aquell refrany que diu: “Dolenta herba mai mor”.

Hi ha dies que prefereixo ser dolent per a arribar a un bon final.


:: Carlos Undergroove ::
[amunt]

tornar


 

 Comparteix RadioChango!

 
 Facebook MySpace del.icio.us Mister Wong! Digg Twitter Google Yahoo Technorati Meneame Fresqui Favoriting Blogmemes Blinklist Enchilame
 
 
Veure editorials a: Castellano | Français | Italiano | English | Català