www.radiochango.com
GATS
CERCAR:       
Editorials
Portada
 
 

Abril 2009: Pròxima estació,... Esperanza(h)!

Enviar a un amicEnviar a un amic


Dibuix de W oznia k - www.wozwoz.net

Abril 2009: Pròxima estació,... Esperanza(h)!

8 anys de RadioChango, bé es mereixen una gran festa.

No vaig com cada any, a recordar les peregrinacions de tres il·luminats a Catalunya en la Barcelona pre-Bush. Aquest any, la festa que acollirà al Club Mestizo All Stars i Muyayo Rif en La Capsa aquest dissabte 18 d'abril, s'inscriu fonamentalment en el futur perquè estem a 2 mesos del Festival Esperanzah, en el qual participa Radiochango i que acollirà durant 3 dies més de 50 actuacions, entre les quals algunes bandes del chango i moltes sorpreses.

A la fi del mes, el Festival organitza una roda de premsa per a desvetllar els noms de les bandes que actuaran i els mantindrem informats perquè no es perdin aquesta festa popular, solidària i reflexiva que molta falta ens fa en aquests moments. Un festival sense patrocinadors sense responsabilitat social (!els hem trobat!). Un festival sense ànim de lucre (existeix). Un festival amb tarifes populars (per a tots, segons les seves possibilitats). Un festival amb ong's, associacions, documentals i conferències, organitzat amb i des de la base (amb un inequívoc segell de qualitat musical). Un festival al Prat, a 15 minuts de Barcelona i a 5 de l'aeroport (perquè ningú pugui fallar a la convocatòria). Un festival amb l'energia i bon rotllo de tots (i amb ràdio de debò en FM). Un festival anti-crisi per a recuperar il·lusió, esperanzah i energia. Altre festival és possible!

 

Tornant a la Festa de RadioChango i al Club Mestís All Stars,.. Es tracta d'una banda a geometria variable que reuneix el temps d'un concert, el millor de la proposta artístic-mestissa de Barcelona des del final dels 90. Integrants de bandes com  Dusminguet, Brazuka Matraca, Macaco, Color Humà, Radio Bemba, Lúmbalu, Fufu Aï, O Jarbanzo Negre, La kinky Beat- s'uneixen per a oferir un repàs a 10 anys de mestissatge musical tocant cançons del passat i del present en un carnaval de veus i una mascletá d'instruments. Sempre únic, barrejant versions i improvisacions, descarreguen una emoció excepcional. Abans de res són amics, antics companys de grups per a alguns que pugen a l'escenari per a recordar-nos un passat feliç, quan no fa molt, tocar improvisant en els bars del Gòtic i del Raval, no comportava encara confiscació d'instruments i tancaments de locals.

És l'oportunitat de veure una generació d'artistes excepcionals que ha tingut Barcelona, que segueix amb èxit en carreres separades i paral·leles però gaudeixen com nens quan es tornen a ajuntar recordant les fetes del místic Club Mestís.

 

 Sense transició, el que té la crisi... Estats Units i Espanya ja estan en deflació, el que no ocorria des de les guerres mundial i civil. A França enyoren a Chirac (78% dels francesos tenen d'ell, una opinió favorable; nivell de popularitat que mai va arribar quan encara era ‘políticament' viu).

Mentre, Sarkozy no té objecció a afirmar davant de congressistes i periodistes que té dubtes de les capacitats de Obama i declara per contra que admira a Berlusconi per la seva longevitat política (No serà també per la seva fortuna, per la seva bronzejat, pel seu humor, per les seves amistats, pels seus control mediàtic. A Espanya, ZP crema el seu últim cartutx polític canviant ministres per pesos pesats solament 10 mesos després de la seva re-elecció i fa l'efecte que es va a fitar el seu segon mandat d'un dia per a un altre.

L'atur està a punt de representar el 10% de la població espanyola o sigui 4 milions de persones; records d'èpoques no tan antigues?

El G20 es vesteix de poli per a recuperar els diners on pugues (o millor dit; on ho hi ha: en els paradisos fiscals). Ni els ajuntaments tenen per a pagar els seus compromisos i la Unió Europea pretén obligar-los a pagar a 30 dies.

Els mateixos que prediquen a Brussel·les duen al tancament empreses a les quals els deuen milers de milions d'euros. Obama segueix sense moure peça en el concert internacional; una mesura que fa a Cuba augmentant el nombre de viatges a fer per any i la quantitat de diners per manar cap a Cuba per part de familiars cubans; dues paraula sense fets per a Palestina; més bilions per a General Motors i per al mateix nombre de soldats a L'Iraq i Afganistan.

En aquest últim país, les coses van a pitjor des que Bush diguè  que allí s'amagava el terrorista més buscat (i més mort); la producció d'heroïna bat records i l'última llei aprovada limita els drets de moviment de les dones i arriba a justificar casos de violacions maritales. A Bolívia, a l'enèsim obstacle, Evo ha emprès una vaga de fam que solament li durà a perdre energia i temps per a seguir el seu camí... i podria seguir molt temps pintant al panorama polític i econòmic que ens envolta en aquests moments. Molta foto, molta bava, molta mesura i promesa; però molt poca solució. Molta crisi de confiança en un model, sense solucions alternatives des de dalt. Pegats i llums (de flashes sol). Ombres de polítics i buit d'idees. Com deia un amic "ja no saben ni on està el fre, ni on va la bicicleta en la qual ens han pujat a tots". Crisis i oportunitat es barregen en una mateixa paraula en xinès. En períodes de crisis, la tendència més natural és enyorar el passat i glorificar-lo. La crisi justifica i accelera el canvi, però el canvi feia on? Tots aquests indicis em donen dolenta espina. En època de crisi, el més normal i humà és replegar-se en la nostàlgia i el passat; el més usual és també glorificar-lo i transvestir-lo. El lògic és quedar-se desemparat, tancar-se, deprimir-se; el que es tradueix sovint en una pèrdua d'imaginació, recursos i energia. Si mirem al passat, justament, són èpoques propícies per a fer calar un missatge d'odi, de por i propiciar la paranoia col·lectiva. És un període propici per a, al contrari de tota lògica, tornar al passat i als errors en comptes de provar coses noves i reflexionar sobre com aquest passat "enyorat" ens ha dut a aquest caos.

És un moment propici perquè empassem el que sigui davant la desesperació; l'època ideal perquè seguim com ovelles a qualsevol venedor de somni. En aquest moment, necessitem més que mai obrir els nostres sentits i el nostre cor, lliurar-se dels tòpics; tenir l'ànima d'un nen i la saviesa d'un ancià; necessitem estar en alerta, ser crítics i actius; fer la nostra revolució interior i perifèrica. És un moment per a l'esperança(h); un moment per a començar tots, tot altra vegada d'altra forma.


:: Mono Lo (Traducció de Marta Pujol) ::
[amunt]

tornar


 

 Comparteix RadioChango!

 
 Facebook MySpace del.icio.us Mister Wong! Digg Twitter Google Yahoo Technorati Meneame Fresqui Favoriting Blogmemes Blinklist Enchilame
 
 
Veure editorials a: Castellano | Français | Italiano | English | Català