www.radiochango.com
GATS
CERCAR:       
Editorials
Portada
 
 

Desembre 2006: Aquesta vegada, no ens arrabassaran la il·lusió!

Enviar a un amicEnviar a un amic


Dibuix de W oznia k - www.wozwoz.net

Desembre 2006: Aquesta vegada, no ens arrabassaran la il·lusió!

Passades les eleccions de Mèxic, Perú i Colòmbia, les eleccions de Nicaragua i Equador tenien valor de test a escala continental per a confirmar el gir general del continent cap a l'esquerra. I aquest canvi continental es va confirmar en ambdós països. Fins i tot si descartem l'A, el cas dramàtic i especialment fosc de Colòmbia, podríem dir que gairebé tot el continent americà està a l'esquerra. Perú amb Alan García va votar per un gir moderat a l'esquerra (a veure si aconsegueix esborrar el seu passat de lladre d'Estat i corrupte) i crida l'atenció que el liberal Calderón cridi ara a la reconciliació política nacional i recuperi part del programa popular de López Obrador (alhora que el seu exèrcit tortura, empresona sense motius i mata, a Oaxaca, a la insurrecció pacífica). Ens n’adonem que fins i tot els més liberals i conformistes dirigents d'Amèrica Central i Llatina semblen adonar-se que no poden continuar vivint donant l'esquena als seus pobles.

AL mateix temps als Estats Units, s’ha produït el canvi polític esperat. Els demòcrates han arrasat tant en la Càmera dels Diputats com en el Senat. G.W. Bush té davant seu, dos anys de comissions parlamentàries i investigacions senatorials, que han de posar sobre la taula la veritat (o per altra "veritat") sobre els entramats de la guerra a L'Iraq, les concessions petrolieres, les atribucions de contracte per a la seva reconstrucció i per a l'Exèrcit d'EEUU, les escoltes telefòniques i una llarga llista d'etc. Mai des del frau de Florida fa 6 anys, que va submergir el món en una misèria ideològica sense precedents i en una escala del terror alarmant, s’havia pogut sentir el vent del canvi bufant.

Als EEUU i en tot el món, els demòcrates no ho tindran fàcil per reparar 6 anys de despropòsits: el caos a L'Iraq, la impunitat de Guantánamo, la invasió i posterior ocupació d'Afganistan, els raptes de la CIA a Europa i les tortures perpetrades en els països amics (El Marroc, Egipte, Pakistan, Turquia,…), la complicitat amb el govern militar israelià, la humiliació de l'ONU, el rebuig dels acords de Kyoto, l'abandó d'Àfrica, la tornada de la religió en la política, les pressions obertes a governs democràticament triats a Amèrica Llatina, la situació de precarietat i de discriminació que viuen les minories als Estats Units i especialment la població negra i llatina. Per altra banda i davant la precària situació de salut de Fidel Castro, aquest canvi polític, també té una lectura reconciliadora a Miami i optimista a Cuba. Quant temps més durarà el bloqueig a Cuba?

En fi, el que més m'il·lusiona, no és tant que Estats Units comenci a reparar els seus errors, sinó que en comenci a deixar de cometre tants i de tan greus.

Davant d’aquest canvi, és molt important que Europa pugui sortir de l’immobilisme i jugar un paper decisiu per a dur el canvi cap a polítiques internacionals més justes i equilibrades en tots els sentits. Crec que Europa (amb Nacions Unides?) és l'única via oficial que té el crèdit suficient per a proposar i liderar un canvi concensuat i internacional. Podran llegir aquest canvi de tendència els amics europeus de l'oncle Sam i en particular el sortint Blair, els ambiciosos candidats Sarkozy i Royal, l'actual generació política del PP espanyol, la Putin màfia-FSI-cràcia, l'europeu Kaczynski i l'europeu candidat, Erdogan,…? No confio massa en ells, la veritat. Crec que hem de confiar en nosaltres mateixos i recuperar l’esperit de lluita i els desitjos de canvi que teníem abans d'aquest maleït 11S .

Hem de tornar a manifestar pacificamente el nostre descontentament amb les institucions nacionals i internacionals que estan a sou de les multinacionals.
Hem de tornar a tenir una consciència consumidora desperta. Hem de tornar escoltar a J. Saramago, E. Galeano, R. Menchu, N. Klein, I. Ramonet, C. Taibo, J. Bové, S. George, V. Maathai, M. Yunus, F. Mayor Zaragoza, M. Moore, M. Chao, … Són veus que han perdut ressò en els últims anys perquè els mitjans de comunicació no tenen interès que ens aportin els seus testimoniatges i les seves idees. En un món on la informació oficial està en mans d'uns pocs grups financers, no podem oblidar la llibertat que oferix internet a molts països per a informar-nos i tenir accés a una altra lectura del que està passant.
Som responsables del que llegim o aprenem.
Som responsables del que difonem o ensenyem.
Hem de generar il·lusió al nostre voltant, tornar a creure que el canvi és possible abans de que arribi el caos. El món ja està canviant. Canviant per a què?
És ara o mai?
Seran falses il·lusions?
Serà solament una il·lusió?
No ho sé, ningú ho sap.
Però sense il·lusió col·lectiva, no passarà absolutament res. Hem de posar t@ts nosaltr@s, molt de coratge i molta il·lusió si volem que el món vagi (una mica) millor.

A RECUPERAR ELS ANYS PERDUTS!
A RECUPERAR ELS SEGLES MALGASTATS!


:: Mono Lo (Traducció de Marta Malet) ::
[amunt]

tornar


 

 Comparteix RadioChango!

 
 Facebook MySpace del.icio.us Mister Wong! Digg Twitter Google Yahoo Technorati Meneame Fresqui Favoriting Blogmemes Blinklist Enchilame
 
 
Veure editorials a: Castellano | Français | Italiano | English | Català