www.radiochango.com www.radiochango.com
GATS

 [JALEO REAL]

JALEO REAL

Jaleo Real Jaleo Real
Tornar Tornar 

Enviar a un amic Enviar a un amic 
 
  Jaleo Real Jaleo Real Entrevista amb KIKE de JALEO REAL
 de Duendecilla, FEBRER 2006
 
Jaleo Real

  Més detalls

el Chango

  Portada

  Editorials

  Artistes del Chango

  Fotos

  Vídeos

  TV

  Discos del Chango

  Concerts

  Notícies

  Konsciència Social

  El Catàleg

 · Zona-K, iTunes

  Els Changuit@s

 · Foros, Chat, Mailing list

  Ràdio

  Castellano

  Français

  Italiano

  English

  Contactar

  Donatius

Cercar





Teniu temes que vulgueu tractar en especial a les vostres cançons? Què és el que voleu comunicar a través de la vostra música?
Els temes parlen de les nostres vivències i aventures, del que és quotidià, de la nostra manera de pensar. En realitat el que volem és que el públic s'ho passi de conya i per suposat, i no menys important, que a nosaltres ens agradi el que fem.

Teniu alguna cançó que denuncia fets com la immigració. Sou partidaris d'utilitzar la música com un mitjà de denúncia?
Sí que som partidaris. De fet tenim més d'un tema on reivindiquem alguna cosa. Per exemple, "De pequeño" i "Rasta sin pasta" parlen del cannabis i de la seva legalització. Un dels temes que més m'agrada tocar és el de "EIEFARASIEI" (A-F-R-I-C-A, lletrejat i pronunciat en anglès). Tracta la problemàtica de la immigració, un tema bastant complicat i poc acceptat actualment. A "Mami" també reivindiquem alguna cosa.

Què és el que reivindiqueu exactament a "Mami"?
A la meva mare no li va agradar mai que cantéssim ni que toquéssim. Estava farta de veure la guitarra per tota la casa. Imaginat! Quasi tots els seus fills feien música al menjador, i quan no, quedàvem per assajar a casa seva. No van recolzar gaire els nostres projectes musicals. I per això reivindiquem que els pares han de recolzar els seus fills i deixar-los fer el que els hi agrada. És el que jo trec d'aquest cançó.

A l'hora de composar les lletres, qui és el que proposa els temes i s'encarrega d'escriure'ls?
Quasi totes les lletres les escriu el Sito. Jo també tinc alguna però em dedico més a d'altres coses... je, je,... El Sito proposa un tema, el canta al local d'assaig, i entre tots acabem de composar i arreglar tota la música. Gravem, escoltem el tema un cop darrere l'altre i fem mil canvis fins deixar-ho enllestit.

Per quan el segon àlbum?
Parlem d'entrar a l'estudi després del pròxim estiu. Però abans li hem de treure el màxim profit a aquest àlbum que acabem de treure. L'abril vinent entrarem uns dies a l'estudi per gravar uns temes per la banda sonora d'un llargmetratge, titulat "En la carretera", una bona pel·lícula.

Com va respondre el públic quan veu estar per Europa? Els hi va agradar la "rumba callejera"?
El públic del nord d'Europa és fantàstic. Cantàvem en castellà i tot i així la gent no deixava de ballar. Fins i tot, hi havia moments que senties gent tarareant alguna cançó. La resposta és increïble. La música que es fa a Espanya està entrant fort, i sobretot el mestissatge, la rumba o el flamenc. Després de tots els concerts, la gent s'apropa i et pregunta la marca de la teva guitarra i miren on estan engegats els instruments. Crec que al·lucinen força quan comencem a fer el ventilador al mateix temps que el calaix i el baix. Jaleo Real és una banda acústica però no té res a envejar a d'altres bandes elèctriques. El nostre directe és molt potent.

Teniu més ofertes per tocar a Europa?
Doncs sí que tenim prevista una que altra gira per les europes de cara al setembre, però de moment volem voltar per la península i promocionar aquest disc per aquí. Pròximament anirem al sud, a veure si la penya balla com ho fan pel nord d'Espanya. La festa està assegurada....

Heu voltat molt per Espanya? Com respon la gent? He sentit que teniu quasi tancada una gira per Andalusia?
Hem estat algunes vegades per Galícia, Cantàbria i el nord del país. Per quasi tota Catalunya. I d'aquí res a Andalucia...

Per què veu optar per l'autogestió a l'hora de gravar el vostre primer àlbum? Què és el que us va portar a descartar opcions més convencionals i més fàcils? Quines avantatges en traieu d'aquesta elecció? I quines dificultats?
D'una banda, teníem ganes de produir aquest disc nosaltres mateixos, que com se sap, el que paga, mana... Volíem que no censuressin rés ni pel que fa a les lletres ni a la música. En resum, a la nostra manera. I ho hem aconseguit. Aquest treball ens agrada i el defensarem!!!!

Des de quan esteu gravant "Pichicka"?
L'àlbum es va gravar ja fa més d'un any. En total vam trigar uns 25 dies a gravar i mesclar. El problema va ser la pasta i per això la cosa va anar tan lenta. Tot el pressupost va sortir dels concerts i alguns de la banda també van afluixar les seves butxaques. La cosa no està fàcil.

Quina problemàtica us heu trobat amb les discogràfiques, productores...?
Al principi pensàvem moltes formes per editar el nostre disc. Una d'elles era la auto-edició però se'ns anava de les mans. Per fer això, s'ha de treballar de valent i depèn de la política del grup. S'ha de fer molta pinya per tirar endavant aquest treball. També vam rebre alguna proposta però nos ens acabava de convèncer. Un matí, vam anar cap a les oficines del Ventilador-Music, aquí a Barna, i els hi vam donar el disc. El van escoltar i de seguida ens van dir que l'anaven a editar. Ens va agradar el rollo que portaven i el nostre Pichika està al carrer.

Pel pròxim àlbum seguireu la mateixa via?
Mai se sap el que et pot passar el dia de demà. Per molt que ho planegis, les coses poden canviar. De moment estem treballant en temes nous i entrarem a l'estudi a la primavera. Potser d'aquí poc es pot començar a pensar en un altre disc. Ara ens hem de concentrar en aquest àlbum i que fer-lo voltar per tots els llocs possibles.

Ara ha arribat una etapa de més estabilitat en el grup. Com ho esteu vivint, sobretot el més veterans?
Ara ja fa un temps que la formació no canvia. Som els tres germans, el Dani i el Tito. Els 5 estem de conya. Al principi érem 7 persones: la Miri, el Manelillo, el Willy Fuego i el Gerard. Gran banda!!! Quan es va crear la Kinky Beat, va ser difícil per a Jaleo Real i vam haver de buscar nous músics i tot això, però al final tot es soluciona. L'experiència amb la Kinky family va ser molt positiva i queda reflectida en aquest disc.

Quan temps portes tocant?
De fet quasi tota la meva vida. El meu primer instrument va ser la flauta dolça a l'escola i ja formàvem combos. Després vaig començar amb els bongos i ens divertíem a totes les places i parcs fins que vaig penjar-me la guitarra en una banda de thras-metal. I des d'aleshores no he deixat de pujar-me als escenaris i fer ballar a la gent.

De petit, quan tocaves al carrer, hi havia molta més llibertat en aquest sentit?
Al nostre barri Ciutat Meridiana, era típic veure a la gent a les places i als parcs amb una guitarra i uns bongos al voltat d'un foc, liant-la fins a les tantes, fins i tot algun veí va arribar a baixar una ampolla de cava per amenitzar la festa. La policia apareixia per d'altres coses, ja saps, però acabaven sense trobar el que buscaven. Ara, si et veuen per Barcelona tocant al carrer et poden requisar l'instrument i després intentar recuperar-lo a veure que passa. Millor no arriscar-se. Aquesta no crec que sigui la millor manera de netejar la ciutat, tocar al carrer formar part de Karcelona, la gent que hi ve no només té interès per la Pedrera. Antigament sí que hi havia més llibertat als carrers. Fan falta més espais per que la penya proposi el seu art...

Avui en dia està difícil pels músics: crear una banda, tocar, aconseguir concerts...
La veritat és que no ens ho posen gens fàcil, sobretot per part de l'administració. Haurien d'haver més espais on els artistes poguessin expressar-se, més facilitats per poder tocar a les poques sales que hi ha. La música és important. Forma part de la nostra vida. Ens ho hem de currar molt per ser-hi.

Quin significat té la música a la teva vida?
La música és per a mi el més important. Sempre he comptat amb ella pel que sigui i on sigui, com la meva mare.

Què els hi diries als grups que estan naixent i lluitant per poder pujar a un escenari i viure d'això?
Els hi diria que endavant. Però que no es pensin que les coses te les donen perquè sí. Han de treballar molt dur, i no només per fer una banda de rock&roll sinó per a qualsevol altre projecte. També els hi diria que no hi ha rés més maco que poder viure del que a un li agrada, tot i que de vegades no s'aconsegueix...

La música us dóna per viure?
A èpoques curtes sempre ens hem de buscar una altra cosa per poder pagar el lloguer però esperem que després d'aquest disc, la cosa vagi bé i que fem unes quantes gires.

Explica'm perquè a l'època de "Al Pescao" vau animar a la penya a piratejar "a saco".
Va ser una manera de que la gent, quan ho llegís, s'animés a copiar la nostra música i la donés a algun amic. Fèiem les maketes una per una. A l'ordinador es copiaven els cd's que després pintàvem amb esprai, i les caràtules les retallàvem amb el cúter. Era una feinada enorme, un altre tipus de promo.
Si treus la teva primera maketa, gravada al local d'assaig i ningú et coneix, la millor manera és que la penya pirategi, entre cometes, la teva música i, com deia abans, que ruli el més possible.

Què creus que seria el primer que hauria de canviar perquè els músics ho tinguessin més fàcil? Imagina't que per un moment et deixessin decidir sobre les polítiques a aplicar...
Com et deia abans fan falta més espais i facilitats, i no només pels músics sinó per a tots els artistes de BCN. Després l'Administració va dient que la seva ciutat és la millor en aquest sentit i ja sabem qui té sortida, els que tenen pasta. No es valora l'art de la gent. Em podria quedar sol despotricant de l'Administració Pública, creuen que netejant la prostitució, als que pixen pel carrer, fotent fora als okupes o prohibint la música al carrer entre d'altres coses, aconseguiren alguna cosa? Estem entrant en una política de feixisme i com continuem així ja es veurà on arribarem. Això no és una lluita política o de ideals com els meus pares o avis van viure a la seva època, és una lluita de poder i a veure qui és el que s'enriqueix abans. Jo no sóc polític ni tinc una carrera universitària, fa molt de temps que no voto i per tant no hi puc dir molt al respecte, però si pugues, fotria fora a tota aquesta gent del poder que es toquen els nassos al congrés i que només per això tenen al banc moltíssima pasta, cases a Marbella o a les illes. No vull anomenar a ningú però estan fets uns bons pendejos, als currantes ja sabem que no els hi toca, i en realitat som els que pugem la ciutat. M'agradaria veure a alguns senyors aixecant-se a les 6 del matí i pujant-se a una bastida cada dia per alimentar la família, després no tenim cap facilitat per tenir una habitatge digna i ja no et dic per aconseguir un lloc de treball de merda currant 12 hores diàries i cobrant una misèria mentre l'empresari de torn té el seu iot amarrat al port de Masnou, joder!!! si pugues canviar coses...

Voleu reivindicar o afegir alguna cosa a través de Radiochango i d'aquesta entrevista?
JALEO REAL ÉS UN HIMNE
UN PASSATEMPS DE RITME
OBRE'T I ENTRARÀS DINS
DEL NOSTRE ABISME MUSICAL
UN VENTALL DE PARAULES
DE MELODIES I CHARANGUES
PER BALLAR...
AKI NO HI HA COMANDANTS NI SERGENTS NI GENERALS AKI EL QUE HI HA ÉS RUMBA RUMBAQUE TUMBA QUE TUMBA RETUMBA, AKI EL QUE HI HA ÉS RITME, PARRAPATUM-TUCANCA-TUCUM-TACATÁ... reivindicar la llibertat, la felicitat, el que és quotidià, els plaers de la vida... I un món de coses boniques!

[amunt]

 

 Comparteix RadioChango!

 
 Facebook MySpace del.icio.us Mister Wong! Digg Twitter Google Yahoo Technorati Meneame Fresqui Favoriting Blogmemes Blinklist Enchilame
RadioChango 2001 - 2016