SOMA RAZA

DOSSIER Juny 2004
de Mono Lo

Veritable torre de Babel explosiva, SOMA RAZA fa pinya, crea raça, reuneix la penya, val la pena.

Fusió de rap, rock, funk i ragga, SOMA RAZA barreja l’anglès, el francès i el castellà amb tota naturalitat per crear un ambient musical multicultural i internacional que recrea les experiències de la banda i serveix de plataforma a les seves denúncies; la violència domèstica, l’explotació del medi ambient, les desigualtats, la duresa del carrer…

Sis anys més tard de l’edició caraquenya del primer treball de la banda, acaben de treure un segon disc: BLIND WORLD, un disc molt madur, fruit de l’experiència de 5 anys d’escenaris i de l’aportació de nous membres al col.lectiu. Autoproduït col.lectivament i gravat en tres estudis diferents de Barcelona, sota la batuta de Jim Colominas, aquesta producció independent i ambiciosa és fruit d’un treball de lllarg recorregut i d’una aposta reflexionada per controlar el rumb de la banda.

Tot va començar l’any 1995, quan Arnold De Vires (guitarra i veu), Alejandro Huizi (baix) i Robert Gibiaqui (bateria), van formar Soma Raza per tal de barrejar ritmes afrollatins i americans, barrejant dub, rap i rock. Van passar uns mesos tocant en bars, locals, festes d’amics i festivals fins que el 1997 van ser convidats al XI Festival Mundial de la Juventud y de los Estudiantes de la Havana-Cuba. Aquest viatge va ser una revelació. Primer per a ells mateixos, aquest aconteixement els va permetre confiar en el potencial de la seva feina i en la gran receptivitat d’un públic internacional cap a la seva música. A part, el Festival els va proporcionar nombrosos contactes que els van permetre consolidar els seus esforços i trobar oportunitats per sortir fora de Veneçuela. Tenien, des de feia ja temps, moltíssimes ganes de viatjar i d’anar provant públics en tots els racons del planeta. Com no, Europa era El dorado propici per aquest tipus d’experiments i especialment Barcelona, on Manu Chao, Dusminguet, Ojos, DJ Wagner Pa i Macaco estaven explorant els seus propis mestissatges musicals i on el Club Mestís de Javi Zarco animava nits de fusió i experiments musicals. No obstant, el grup va decidir primer aprofitar la bona acollida musical i els contactes acabats de crear per plasmar en un disc la feina de gairebé tres anys en directe. Dan Lee, bateria de Desorden Público, va jugar un paper fonamental en la maduració de la banda, com a manager i productor del primer disc, SU+MAN+DO. El 1998 uns problemes de salut de Dan Lee, donen la oportunitat a Robert de suplir, de manera momentània, a l’amic productor dins del grup per a la gira europea. Aquest aconteixement fortuït és un element decisiu que permet a Robert donar a conèixer SOMA RAZA en el Viejo Continente i prometre que tornarà aviat a trepitjar els carrers del barri gòtic de la ciutat comtal.

L’any següent, estiu de 1999, 57 Production, que gestiona el management del grup, monta una gira de Soma Raza per Europa amb una formació de 6 persones. El baix no forma part del viatge i s’afegeixen noves cares: Adrián Tuestas, baix; Humberto Meza, teclats; Miguel Orea, percussió i Giannys Salazar, trombó, que recalarà més tard a les files de Radio Bemba. Tots aquests joves veneçolans tenen menys de 24 anys i per a ells, aquest viatge marcarà un gir a les seves vides, una aposta per llençar-se a fons en la música.

La petita gira atravessa Europa per Alemanya, França i Itàlia, abans d’arribar a Barcelona. Adrian, el baixista, se’n torna a Veneçuela i arriba per suplir-lo, el francès Oliver Phillips, que donarà un nou rumb a la formació.

El Club Mestís ajuda a la banda a trobar bolos pel territori i els components s’enamoren ràpidament de la ciutat portuària. No obstant, el març de 2001, la banda viu hores baixes. L’acumulació de concerts, la situació il.legal de sense papers, l’exili, són les raons que provoquen una aturada momentània del grup.

Després de dos anys de restar gairebé silenciosos, la part més animada del grup es reuneix de nou el 2003 per continuar amb el que havien deixat aparcat el març de 2001. Es torna a la formació original de trio amb Arnold, Oliver i Robert. Tot i així, el trio considera indispensable per la seva música que s’incorpori un DJ i Samplers. És així com Jim Colominas –ingenier de so del grup durant 2000 i 2001- passa a l’escenari per portar el control de les màquines i donar així un aire nou a SOMA RAZA. Aquesta formació reduïda, permet també al grup arriscar-se en gires en països on no són encara reconeguts, amb flexibilitat i despeses controlades. Prova d’això, el grup realitza durant el març/abril de 2004, una gira de promoció i presentació del seu nou disc per Alemanya, Àustria, Bèlgica i Holanda.

Des de Radiochango seguim amb afecte i interès l’evolució de la banda i aplaudim l’energia i la convicció que els ha permès treure sols aquest segon disc. Pagarà!

SOMA RAZA són :
Ragatek MC : veu i guitarra
Robert Gibiaqui : bateria i percussió
Oliver Philips : veu i baix
Jim Colominas : turntables i samplers

Discografia [amunt]
  Su+Man+Do
   1998 Limbo Records - Àlbum
 

Col·laboracions destacades [amunt]
  Barcelona Zona Bastarda
   2002 Organic Records - Doble recopilatori
 

Notícies [amunt]
  10.06.2005: CRONICAS DE ROCK MESTIZO - Música sin papeles (Castellano)
  17.05.2005: Babylon Street se despide hasta el Invierno! (Castellano)

Foro [amunt]
  El Foro de Soma Raza

Enllaços [amunt]
  www.somaraza.com
  www.myspace.com/somarazabcn

 Comparteix RadioChango!