MAU MAU

DOSSIER Octubre 2003
de Andrea "Freevolo"

Com a bon mestís ligure-piemontés mai m’ha caigut massa bé l'accent de Torí. Una mica perquè llençava ombres sobre el meu naixement a Sanremo però sobretot perquè és popularment reconegut com una de les carències més lletjes entre les moltes dels dialectes italians, amb aquestes vocals estirades i aquestes frases fetes una mica aspres: no és només una qüestió personal, creguin-me.

...els piemonteses: una ètnia (tribu?!? Sí! Tribu!)... una tribu de gent capaç i pràctica, amb fama de “bògianen” (immòbils, inamovibles) sovint més que merescuda. Gent que arriba a una suposada seguretat... i allí es bloqueja! Res els pot apartar de les conquestes sovint efímeres a les que hagin arribat, i acaben perdent la capacitat de gaudir. Una terra de pioners, sants i revolucionaris. Infinitament més viva del que sembla, resistint a la fama de ciutat grisa i obrera. Un fengshui poderós i contradictori (vinguin a veure!) Ara, un veinteañero amb aquests problemes dialèctics i ambientals què creuen que pot sentir, quan escolta a un grup que canta en piemontés, veritablement multicultural i a sobre que es diu “MAUMAU”?!?? No, així no ho podreu entendre... pròleg, per favor!

Pròleg (del pròleg)

Maumau ha estat un grup de lluita fonamental per a l'alliberament de Kenya, denigrat per la història dels blancs. Demostro:

“[...]L'oposició al règim colonial va créixer cada vegada més; el nounat Kenya African Union (KAU) va fer sentir fort la seva pròpia veu i les seves pròpies demandes. Altres associacions del mateix tipus es van ajuntar a la crida per la llibertat, entre els quals els Mau Mau, els membres de la qual (sobretot Kikuyu) invocaven la retirada dels blancs des de Kenya. La Mau Mau Rebellion va acabar el 1956 amb la derrota dels Mau Mau. Hi va haver més de 13.500 morts africans, entre guerrillers, civils i militars Mau Mau, i no més de 100 europeus. (SIC! NdA) [...]”
(des del primer lloc trobat de casualitat al google!)

Però per sort també: Horribles salvatges per als colonitzadors o màrtirs de la independència de Kenya, això al piemontés no l’importa: el “maumau” és l'immigrant de color (“mandarín” l'oriental, “moro” sempre val per a tots, avui ”albaneis” és normalment romanès o rus... però el piemontés és més directe!). ...Pren Fanon i “els condemnats de la terra” (citació docta llançada aquí per aconsellar un llibre: només el prefaci de Sartre és totalment no-global.... el 1961!)

Fi del pròleg (del pròleg)

Bé, ara tenim tots els elements. Un imberbe una mica patós topa amb: ritmes afro-occitans gràcies a les percussions i a la veu de Bienvenu Nsongan de Camerun; una patchanka, la meva primera patchanka (intentin tots recordar les emocions d’aquella bellíssima primera vegada.... hi són?) que arriba de nois que canten en l’idioma del meu avi (perquè l’axioma era piemontès=idioma del meu avi), Luca Morino i Fabio Barovero, a més amb a la mà respectivament una guitarreta com la meva i un acordió com en les verbenes de poble on anava.... el meu avi! Paolo Gep Cucco a la bateria, Amik Guerra a la trompeta, Josh Sanfelici amb les baixes freqüències completen aquesta tribu.

....Òbviament va ser un xoc preciós, l'inici de la demolició de les meves estretes barreres mentals.... i sens dubte ho són els d'aquesta controvertida i esplèndida regió. I com tots els contes el final feliç és aquesta ona mestissa que es propaga contagiant tota Itàlia i més lluny: la fórmula musical dels maumau és mare en la història de la música mestissa italiana!

Grup que pot lloar col·laboracions de primer ordre amb Inti Illimani, Ivano Fossati, Manu Chao, Sargento Garcia; premis i concerts a cada lloc (l'Iraq, Palestina, Tòquio, per exemple).

Òbviament per al compromís n’hi ha prou amb el nom escollit per una formació amb els sensepapers del món, a més de les seves lletres i les manifestacions a les quals participen. Arribem al fonamental: l'impacte va ser exactament amb el disc “Sauta Rabel”, per aquell temps pitjaves una tecleta mecànica Play i aconseguies un servei complet: venies aferrat, carregat sobre una catapulta i llançat amb precisió mil·limètrica en un suk àrab, en una festa occitana, en poblets perduts de Piemonte... tot al mateix temps! Mentre les caderes comencen a moure's endimoniadament. Jo per descomptat no era un que es posava a discutir amb els seus malucs, potser fins i tot un bon crític si després d’aquest disc va acabar sent premiat en el Tecno (una institució de la meva Sanremo!) com a millor obra debut.
Després Bàss Paradis, barrejat en Real World, i és “Carlëvera”, carnaval per a tots, contra “la Razza predona”.
Més endavant arriba “l'ona” i ja no són només els meus malucs sinó “tot” jo apreciant el meravellós corrent maumau, per fi orgullós i reconciliat amb el meu acènt! (accent). La discografia prossegueix llarga i amb un doble “Marasma General” segell de deu anys d'aventures: l'última d'aquestes és la poètica explosiva “Animal Minimal” de Lucca Morino duta per Itàlia enmig d’un suggestiu entorn multimedial.

Els Mau Mau són:
Luca Morino: veu, guitarra
Fabio Barovero: acordió, teclats
Bienvenu Tatè Nsongan: percussions, veu
Paolo Gep Cucco: bateria
Amik Guerra: trompeta
Josh Sanfelici: baixes freqüències

Discografia [amunt]
  Soma la macia
   1992 Vox Pop - EP
 

Col·laboracions destacades [amunt]
  Radical Mestizo
   1999 Revelde Discos - Recopilatori
 

Notícies [amunt]
  28.03.2007: X EDICIÓN DEL FESTIVAL TERRITORIOS SEVILLA (Castellano)
  11.02.2006: FABIO BAROVERO e il Nastro d'Argento! (Italiano)
  10.04.2005: I Mau Mau ripartono dal Brasile (Italiano)

Foro [amunt]
  El Foro de Mau Mau

Artistes relacionats [amunt]
  Banda Ionica
  Roy Paci & Aretuska
  Rootsville F.C.

Enllaços [amunt]
  www.maumau.it
  www.mescal.it
  www.mauloop.it

 Comparteix RadioChango!