www.radiochango.com www.radiochango.com
GATS

 [MÁRTIRES DEL COMPÁS]

MÁRTIRES DEL COMPÁS

Mártires del Compás Mártires del Compás
Tornar Tornar 

Enviar a un amic Enviar a un amic 
 
  Mártires del Compás Mártires del Compás

 

DOSSIER Febrer 2002
de Mono Lo

 

Mártires del Compás
Mártires del Compás

  Dossier

  Discografia

  Col·laboracions destacades

  Notícies

  Foro

  Entrevistes

  Fotos

  Artistes relacionats

  Enllaços

el Chango

  Portada

  Editorials

  Artistes del Chango

  Fotos

  Vídeos

  TV

  Discos del Chango

  Concerts

  Notícies

  Konsciència Social

  El Catàleg

 · iTunes

  Els Changuit@s

 · Foros, Chat, Mailing list

  Ràdio

  Castellano

  Français

  Italiano

  English

  Contactar

  Donatius

Cercar




FLAMENCO "BILLY"

Treure el flamenc al carrer, que respiri la seva època, que parli a la seva gent i que ens doni alegria, aquest és el propòsit gens fàcil de Mártires del Compás. Humor desopilant, poesia lúcida i trobades de tots els pals del flamenc amb tot tipus de música, sense prejudicis ni pors.
Aquest és l'atrevit però harmoniós programa de la banda de Chico Ocaña, que acaba de treure el seu cinquè disc. Cinquè element amb tornades al jazz i un flamenc més depurat. A nivell de textos, segueix la devoradora perspicàcia de Chico obrint tranquilament portes i destruïnt-ne d'altres. Si no és avui serà demà, pero Chico, ets un gran home i tard
o cremat el flamenc t'ho agraïrà.

Sota les ulleres fosques de Chico, s'hi amaguen dos ulls en forma de cargols que despullen amb les seves antenes les convulsions de les ànimes i s'alaguen darrere de la seva closca davant el perfum del show-business i dels mitjans de comunicació. Per aixà potser hem tardat tant en presentar aquest gran cantant i poeta lúcid com pocs. És difícil
explicar coses que s'han de sentir. Màrtir del present per haver nascut així a flor de pell, les seves paraules són imatges i les seves frases descriuen emocions i sentiments. Hi ha 20.000 formes d'escriure, però Chico sempre sorprèn. Té el cor descordat i no necessita by-pass per sentir des del fons de la seva ànima, el que altres no consegueixen ni veure. Té moltes coses a dir i vesteix la seva sensibilitat i les seves crítiques de melangia, rabia, tristesa i també d'ironia, humor, esperança,...

Chico ve del camp de Gibraltar y viu a San Roque. Contemplar, des de la muntanya, Àfrica no pot deixar a ningú sense ganes de veure el que pasa fora. És precisament a fora del flamenc o dins, segons com es miri ( i fins on es miri), on Chico decideix investigar. És una paradoxa trista que un grup andalús hagi d'emigrar perquè el seu flamenc sigui escoltat i respectat. Els puristes són sovint gent que viuen parats en la teoria i ser un purista del flamenc és precisament no entendre gens a un estil musical que no té fronteres ni duu paraigües. “El flamenc és la més impura de les músiques” –ens diu Chico-, “es barreja amb tantes influències, recupera tants instruments d'altres cultures, que voler quedar-se parat en el temps definint el flamenc és ja perdre's en el passat.” I Chico es recrea sobre els "escombros de las Torres Gemelas i del Flamenco”. El flamenc ha de ser un art seriós que no es prengui tant
de debò. El grup Mártires del Compás ho empaqueta al buit per a fer-lo cabre un poc en la seva època. El grup s'atreveix amb gairebé tots els compassos del flamenc. Mai immune a altres influències, el compàs d'un martinete, una rumba, un tango, una sevillana, una alegria, un ovaciono, una solea, un bolero, un fandango serveix de pretext per a propiciar trobades entre el flamenc i el rock, el rap, el reggae, el blues, el jazz o una belada pop. D'allí el nom de Flamenco-Billy que Chico ha donat al seu estil, títol revindicado del seu primer disc. Els instruments del flamenc es barregen amb instruments més moderns i una sevillana es toca amb baix i guitarra jazz, un bolero amb percussions africanes i de vegades altre pal acaba amb un llanci al pur estil ACDC.
Estancat com l'aigua que es podreix, el flamenc havia d'havia d'obrir la seva música a les influències actuals, els seus instruments a la invenció del corrent elèctric, les seves lletres als quals ens envolta.
És el que sempre ha ocorregut amb el flamenc, però com sempre, aquests riscos, aquestes revolucions són digerides amb temps. Quan arriba el calaix a Espanya, de la mà de Manolito Soler molts cridaven a l'escàndol. Quan el seu amic, Paco de Lucía, va afegir la flauta o el baix, uns altres es van erigir en salvadors de la puresa del flamenc.
Mártires és un grup que no sap expressar-se sense el flamenc. Tots els músics del grup han fet incursions en diversos estils, del jazz al punk.
El primer grup de Chico (Anchoas Records) era un grup de Punk. Es pot adorar un gènere musical i ser permeable a les altres músiques que t'envolten. D'aquesta generositat i curiositat neix la fusió que sempre enriqueix, les recerques i les incursions que sempre obren camins.

Per a uns, sembla que el flamenc ha de parlar de ficcions i no de la realitat que ens envolta. Com es pot ser músic i fora del seu temps.
Molts vivim situacions que ens indignen i sofrim l'època en la qual vam viure. En comptes de quedar-se en la ficció, semblava lògic que el flamenc s'acostara a la realitat dels seus oïdors i els seus compositors… En això, Mártires va ser precursor per al flamenc, i molts artistes, de Kiko Veneno a Ojos de Brujo, van seguir amb èxit la linia oberta per aquest grup. A poc a poc es va reconeixent el treball de 30 anys del seu líder que es va dedicar completament al flamenc a partir de 1983 i que no deixa des de llavors d'associar el flamenc amb el present.
En un món del consum dut a tal extrem, on una desena part de la humanitat busca com aprimar quan el 90% restant no sap si podrà menjar fins a final de la setmana, Chico aconsegueix fer simpàtic un supermercat amb La Pera. Per a Chico, la fam no és més que una hipocresia occidental; “Com poden dir que no arriba l'ajuda humanitària
quan arriba a qualsevol racó del més pobre dels països africans, una màquina de Coca-cola”. Els textos de Mártires del Compàs són nodrits d'emocions pròpies i experiències properes al grup. Un tema recurrent dels discos és la immigració i la seva crua realitat: pasteres que naufraguen a la porta d'un paradís mortífer (Rigui Mártir), homes i dones explotades i humiliades (Oremus), rostres sense nom ni identitat (Spanish Fly), el racisme (Son Muchos Negros), i la pobresa que gairebé sempre els espera (Palestinos – de Cuba). També l'ecologia i la natura són temes recurrents del grup amb cançons com La Lava Tóxica, San Roque,
i un nou tema (Galicia Calidade) que expressa el seu pesar per la catàstrofe del Prestige i en la qual diu “llegué con las manos blancas y vuelvo con el alma negra”… Mártires del Compás aborden també el tema de les dones maltractades (Maltractada) i ens fa compartir les experiències
nascudes dels viatges en Estats Units (Nueva York, Escombros) i a Cuba (Palestinos, El Bosque) en el seu últim disc cridat Empaquetado Al Vacío. Moltes cançons parlen també d'amor i amistat i fan transpirar la generositat emocional del líder de la banda en temes com Tu Hielo (dedicada a Bambino), Por Tu Ventana, Échale Échale, Cara a Cara, La Guasa de la Memoria, Liquimbá, Juana Peña, No Vale La Pena,... No són solament bons principis; encara que Chico sigui qui escriu i compon, tots els drets d'autors són compartits en parts iguals entre els integrants del grup: músics i management. Cinquè disc de la banda (“No hi ha cinquè dolent”), Empaquetado al Vacío, consolida la banda
sevillana, més enllà de les fronteres espanyoles però també assoleix per fi convèncer als seus. Els va sorprendre veure a Victoria Abril escoltant el seu concert a París o David Byrne en Nova-York, o …Manu Tenorio a Barcelona, però els va sorprendre àdhuc més l'acollida del públic sevillà en el nadal del 2002 que els va acollir amb la calor, l'emoció i el reconeixement que tant temps havien esperat dels seus paisans. Més val tard que mai. El Quixot del present, contra els remolins i les marees de la seva ànima i entre els enderrocs del flamenc, Chico Ocaña ens fa compartir la seva ràbia i la seva lucidesa amb una música bastarda, mestissa que té els efectes d'un bàlsam per a l'ànima. Mártires del Compás hauria de ser cobert per la seguretat social.

Discografia [amunt]
Flamenco Billy   Flamenco Billy
   1995 - Àlbum
   comprar en iTunes

Prohibido dá el cante   Prohibido dá el cante
   1996 - Àlbum
   comprar en iTunes
Al Compás de la Llaga Dolorida   Al Compás de la Llaga Dolorida
   1998 BMG - Àlbum
   comprar en iTunes
Mordiendo el Duende   Mordiendo el Duende
   1999 Warner - Àlbum
   comprar en iTunes
Empaquetado al Vacío   Empaquetado al Vacío
   2002 Warner - Àlbum
   comprar en iTunes
Simpapeles.es Compapeles.son   Simpapeles.es Compapeles.son
   2004 Warner - Àlbum
   comprar en iTunes
Mártires del Compás - 10 años   Mártires del Compás - 10 años
   2005 Warner - DVD + CD
   comprar en iTunes

Col·laboracions destacades [amunt]
B.S.O. Año Mariano   B.S.O. Año Mariano
   2000 - Recopilatori
 

Los Guachos   Karamelo Santo: Los Guachos
   2001 Benditas Producciones - Àlbum
   comprar en iTunes
RadioChango Añejo Reserva vol.I   RadioChango Añejo Reserva vol.I
   2005 RadioChango - Recopilatori
 

Notícies [amunt]
  10.04.2007: AUTORES QUE CANTAN SUS CANCIONES DESNUDAS (Castellano)
  29.03.2007: II Festival Solidario “Respeto a Ibiza” (Castellano)
  20.07.2006: FLAMENKIYO FESTIVAL (Castellano)
  13.06.2006: Festival SALVEMOS EL MEDITERRANEO - S.O.S. IBIZA (Castellano)
  19.04.2006: Mártires Del Compás en Moscú (Castellano)
  04.04.2006: Fotografia musical al BAHIA
  04.04.2006: Fotografía musical en el BAHÍA (Castellano)
  30.03.2006: AR MENO UN QUEJÍO gana el PRIMER PREMIO en el Festival de cine español de Málaga (Castellano)
  25.02.2006: MARTIRES DEL COMPAS Y LA SALA SALAMANDRA DE HOSPITALET (Castellano)
  04.11.2005: 10 años de Martires en el Apolo (Castellano)
  23.09.2005: Como al jamón de jabugo, no me dejan entrar a Estados Unidos (Castellano)
  11.04.2005: RECOPILATORIO RADIOCHANGO AÑEJO RESERVA (Castellano)
  06.07.2004: NUEVO DISCO DE MÁRTIRES (Castellano)

Foro [amunt]
  El Foro de Mártires del Compás

Entrevistes [amunt]
  Entrevista con Chico Ocaña - 10/2002 (Castellano)

Fotos [amunt]
  Salamandra, Barcelona 9/3/2006

Artistes relacionats [amunt]
  Pellizco
  Chico Ocaña

Enllaços [amunt]
  www.myspace.com/martiresdelcompas
  www.bittingtheduende.es.vg
  www.audiokat.com/artistas.asp?aid=00000215

 

 Comparteix RadioChango!

 
 Facebook MySpace del.icio.us Mister Wong! Digg Twitter Google Yahoo Technorati Meneame Fresqui Favoriting Blogmemes Blinklist Enchilame
RadioChango 2001 - 2016