www.radiochango.com www.radiochango.com
GATS

 [KARAMELO SANTO]

KARAMELO SANTO

Karamelo Santo Karamelo Santo
Tornar Tornar 

Enviar a un amic Enviar a un amic 
 
  Karamelo Santo Karamelo Santo

 

DOSSIER Octubre 2004
de Mono Lo

 

Karamelo Santo
Karamelo Santo

  Dossier

  Discografia

  Col·laboracions destacades

  Notícies

  Foro

  Entrevistes

  Fotos

  Contacte & Management

  Enllaços

el Chango

  Portada

  Editorials

  Artistes del Chango

  Fotos

  Vídeos

  TV

  Discos del Chango

  Concerts

  Notícies

  Konsciència Social

  El Catàleg

 · iTunes

  Els Changuit@s

 · Foros, Chat, Mailing list

  Ràdio

  Castellano

  Français

  Italiano

  English

  Contactar

  Donatius

Cercar




Posar una bona dosi de vents, afegir una pinzellada d’acordió, barrejar alegrement amb moltes descàrregues de guitarra, de baixos elèctrics, afegir vàries gotes de percussions i s’obté un dolç, festiu i tòrrid còctel popular anomenat KARAMELO SANTO.
Conté totes les vitamines diàries necessàries per la lliuta i combina sabors de rock, ska, reggae amb cúmbia, bolero tango i “chamamé”.
Karamelo Santo és una de les millors bandes actuals d’Argentina. Representativa del nou mestissatge argentí, integra músiques tradicionals amb sons actuals sense oblidar mai, en el seus textos reivindicatius, els orígens populars i els valors socials dels seus integrants. Karamelo Santo no només s’inscriu en la llarga tradició de bandes argentines alternatives que marquen època en el rock llatí, com Fabulosos Cadillacs o Todos Tus Muertos, sinó que també profunditzen en el camí de l’alternativa musical independent.
Les receptes originals d’aquesta saborosa beguda poc convencional van començar a escriure’s a la província de Mendoza entre finals del 92 i principis del 93 de la mà de Guillermo “Goy”, líder de la banda. El primer plat “single” de la banda, datat del 93, és una versió d’un tema de Bad Manners. El decor estava plantat. Després de nombrosos recitals en viu per diferents escenaris de la regió, la banda va gravar i editar de forma independent el seu primer àlbum “La Kulebra”, al 1994. Amb aquest disc, el grup va començar a destacar dins l’escena Argentina, en ple esplendor del rock llatí, quan Los Fabulosos Cadillacs, Todos Tus Muertos i La Mano Negra estaven visquent un moment pletòric en el país. Per la seva varietat musical i per l’estil natural on s’hi barregen ritmes tan diferents com el pas doble, el bolero o la cumbia; amb el punk rock, el ska i la murga, la banda va començar a sonar fort amb nom propi dins l’ escena llatinoamericana.

En un país com Argentina, hom no es pot quedar molt de temps fora de Buenos Aires si vol donar impuls a la seva carrera musical. Per això, i amb molta pena, la banda va decidir marxar de la seva Mendoza natal el 1997, per anar a Buenos Aires. Amb molt poca pasta, es van insta•lar inicialment en la casa okupa Forte Garrizone, on van aconseguir una habitació i un local per gravar. Aquesta acollida solidària va marcar els primers anys de la banda a la capital Argentina ja que quan es van poder instal•lar pel seu compte en el popular barri de La Boca, a dues illes de l’estadi del club del mateix nom –La Bombonera-, varen decidir tenir les portes de casa seva sempre obertes. Així la casa es va convertir en una espècie de casal popular on convivien grups i amics com si es tractés d’una família nombrosa. D’aquesta manera van crear una casa-estudi on van començar a gravar i a produir discos d’altres bandes; segons la banda “una empresa interactiva de convivència i humana, que antigament se la coneixia amb el nom de turba descarriada”...
Ja instal•lats a Buenos Aires, es van llençar a realitzar aquell mateix any, el seu segon treball discogràfic anomenat “Perfectos Idiotas”. La fama de la banda anava creixent i va ser el segell de Todos Tus Muertos el que va llençar el disc donant al grup un salt endavant important. El grup, començava així el seu propi camí dins del circuit de rock “porteño”, sota l’estela del mític grup de Fidel Nadal que van acompanyar fent de teloners en diverses gires per Xile el 1996 i en la seva gira per la costa del Pacífic Americà el febrer de 1997.

L’aclimatació a la capital no va ser fàcil i van trigar en oblidar la ciutat de Mendoza. El 1999, la banda va patir una baixada i va estar uns mesos sense tocar. Parlar de Mendoza estava totalmente prohibit entre ells. L’evocació de la ciutat provocava massa nostàlgia. L’exorcista que els va ajudar a passar pàgina i tornar a Mendoza, va ser Manu Chao. L’ex líder de la Mano Negra, els va trucar un día del 2000 per saber si estarien interessats en tocar en la primera part dels seus bolos a Argentina. Des de l’època de la Mano Negra, i després de 5 anys sense trepitjar els escenaris, Manu Chao acabava de treure Clandestino (1998) i just iniciava la seva tornada als escenaris. Acabava de calentar motors a Terrassa-Barcelona i tenia la seva gira a punt per recòrrer Amèrica Llatina, amb la seva nova banda Radio Bemba. La banda no s’ho va pensar dues vegades i així va ser com van tornar a Mendoza per acompanyar a Radio Bemba. La sessió d’exorcisme va resultar molt positiva i van acompanyar també a Manu al conegut Estadi Obras Sanitarias de Buenos Aires, que fou el punt culminant de la gira de Radio Bemba a Argentina, juntament amb el concert de Rosario, ciutat del mític Che.

De finals de 1999 a finals del 2000 la banda va crèixer a nivell continental. La seva música començava a escoltar-se per tot arreu d’Amèrica i el grup va fer vàries gires per tot Argentina, i també a Xile, Uruguay, Estats Units i Mèxic.
L’any 2001, van signar un contracte de producció i distribució amb Benditas Producciones (únic segell important de producció i distribució independent a Argentina) per començar a gravar a l’hivern de 2001-2002, el seu tercer disc, “Los Guachos” enllestint el seu lliurament el gener de 2002. Aquest tercer àlbum de la carrera de la banda, va ser produït artísticament per Richard Troilo, un pes pesat del rock alternatiu argentí. Los Guachos és un treball fruit de les trobades de la banda com a conseqüència de les relacions que el famós productor argentí mantenia amb l’escena rockera europea. Arrel d’aquestes trobades, van sorgir diverses col•laboracions amb les què compta el disc: Manu Chao, Tonino Carotone, Gambeat, Chico Ocaña (Mártires del Compás). Es tracta d’un disc alhora rebel i lluitador però també melancòlic i obscur ja que en pocs mesos i durant la gravació del disc, el grup va perdre al seu productor Richard Troilo i a dos dels seus components: Silvio ESPILOCIN (trompetista) y Jorge ARAÑA (percussionista). El nom del disc és un homenatge de la banda a la ciutat de Mendoza i a la resistència pacífica. Los Guachos, és el nom d’un moviment popular dels joves que va sorgir en els barris populars de Mendoza el 1997, movimient de desesperació i de revolta, totalment pacífic ja que els joves es van unir als carrers amb tambors, cassoles, murgues i cordes, en una gran gesta de bulla i de colors. El nom “Guacho” expressa també el sentiment d’orfandat, entre pèrdua de les arrels i solitud, que van sentir els integrants de la banda a l’arribar de la Mendoza provincial a la gran capital Buenos Aires.

Va de de nou una trucada telefònica la que va fer renèixer de nou a la banda. Des de Toulouse, França, els van proposar participar en un Festival. Aquest inesperat viatge organizat a Europa els va permetre organitzar una impressionant gira que va servir per presentar “Los Guachos” a Europa durant els mesos de juny i juliol de 2002 amb quaranta concerts a diferents escenaris d’Alemanya, França, Àustria i Dinamarca. De tornada a Argentina, el mes d’agost van fer la presentació oficial del disc a La Trastienda (Buenos Aires), on van ser ovacionats per més de nou-centes persones.

L’hivern del 2003 van fer la gira més llarga del rock argentí, tocant durant més de tres mesos per onze països d’Europa on van compartir festivals i escenaris amb bandes com Metallica, Jamiroquai i Coldplay entre d’altres. Amb aquesta segona visita al Vell Continent, els Karamelo Santo van comprovar que, per un grup argentí, no cal estar en una gran multinacional per obrir-se camí cap a l’exterior. En països com Alemanya i Àustria el grup és ja un fenòmen que segueix creixent.

El 2003 la banda va complir 10 anys, una data clau per al grup. A més d’afiançar-se a nivell internacional, la banda també confirmà la seva ascendent convocatòria a l’escena del rock argentí. En totes les seves actuacions per l’interior del país van duplicar el número d’assistents, i en la darrera presentació que van realitzar a Buenos Aires, es va desbordar la capacitat de La Trastienda amb més de mil persones que van celebrar juntament amb ells la fi d’un gran any.

Per celebrar la seva dècada d’història, el grup va decidir treure el seu nou disc. Per això es va rodejar de dos noms importants de la producció artística llatina: Pablo Guyot i Alfredo Toth. El resultat fa honor al recorregut de la banda i a la seva fidel trajectòria; “Haciendo Bulla” conté 13 cançons. Encara que el disc comenci per un tema anomenat “fruta amarga”, clàssic de Rubén Blades en versió dita “guajira-grunge”, el nou disc de Karamelo és un dolç regal per l’esperança. El darrer tema compta amb la col•laboració d’ Antonio Tormo que va gravar la seva aportació durant la seva darrera visita a la casa de La Boca.

En una època de pessimisme, de guerres i de crisis, en particular per Argentina, fer bulla és necessari per seguir sentint-se vius i manteninr l’esperança d’un món millor.
Com diu Goy, veu principal del grup i fundador del mateix; “tratamos de reflejar los sueños que teníamos a los 20 años, pero es cada vez más difícil mantener una postura cuando tenemos que tratar con una distribuidora o con un sello, porque buscamos un equilibrio para no sentir que estamos perjudicando a nadie, y que tampoco nos están perjudicando. Tratamos que la música no llegue al panfleto y que tampoco sea un producto meramente comercial”.

Ja han passat de moda les camisetes barates amb estrelles vermelles i les banderes del Che en les portades dels discos de rock alternatiu. Moltes bandes que van pujar al carro d’aquesta moda reivindicativa a mitjans dels 90 van seguir el moviment grunge americà i amb elles, les multinacionals del disc, ja no existeixen. Moltes de les bandes que avui continuen denunciant i ressistint no aixecaven aleshores el puny fàcilment ni escopien eslògans fets. Deu anys més tard Karamelo Santo està aquí per seguir donant guerra, provocant “el barullo”, per cridar el que d’altres volen callar. No tenen grans ambicions, ni utilitzen grans discursos; descriuen la realitat i ocupen l’escenari.

“No quiero ser un profeta rastafari, primero porque no soy rasta; tampoco quiero ser líder político. Quiero ser un tipo que haga una canción y que al chabón que está trabajando la tierra, al que está fumando un caño, hasta al policía que está vigilando un banco, le ayude a darse cuenta de otra realidad. Transformar el rock en una herramienta política, me parece absurdo” (Goy).

El mestissatge ric en cumbia, ska, reggae, chamamé, rock però amb infinits ingredients reflexarà la festa tòrrida i popular que es viu en les zones properes al Riachuelo.

Els Karamelos Santos són :
Lucas VILLAFAÑE, teclats i acordió
Diego APUT, baix
Pedro PIRO ROSAFA, percussió veu
Mariano PONCE DE LEÓN, bateria
Guillermo GOY OGALDE, guitarra i veu
Martino GESUALDI, trombó
Pablo CLAVIJO, saxofonista
Gody COROMINAS, percussió i veu

Discografia [amunt]
Baila Gordito   Baila Gordito
   1993 - EP
 

La Kulebra   La Kulebra
   1995 - Àlbum
 
Perfectos Idiotas   Perfectos Idiotas
   1997 TTM Discos - Àlbum
   comprar en iTunes
Los Guachos   Los Guachos
   2001 Benditas Producciones - Àlbum
   comprar en iTunes
Haciendo bulla   Haciendo bulla
   2004 Benditas Producciones - Àlbum
   comprar en iTunes
Karamelo Santo 95-06   Karamelo Santo 95-06
   2006 K Industria - DVD + CD
   comprar en iTunes
La Gente Arriba   La Gente Arriba
   2006 - Àlbum
   comprar en iTunes
Antena Pachamama   Antena Pachamama
   2007 - Àlbum
   comprar en iTunes
El baile oficial - En vivo!   El baile oficial - En vivo!
   2009 - Live
   comprar en iTunes
Karamelo Santo   Karamelo Santo
   2011 - Àlbum
 

Col·laboracions destacades [amunt]
Politiqueros   Radio Roots: Politiqueros
   2003 - Àlbum
 

Mundo Mestizo   Mundo Mestizo
   2004 - Recopilatori
 
Resto Pollo Rico 2   Resto Pollo Rico 2
   2004 Sabor Discos - Recopilatori
 
Mirando el Mundo al Revés   Che Sudaka: Mirando el Mundo al Revés
   2007 K Industria - DVD + CD
   comprar en iTunes
Resto Pollo Rico Vol. 3   Resto Pollo Rico Vol. 3
   2009 Sabor Discos - Recopilatori
 
Soy Tu Hermano   DJ Karim: Soy Tu Hermano
   2011 - EP
 
Locos al Galope! Colifata vol. 22   Locos al Galope! Colifata vol. 22
   2013 - Àlbum
 

Notícies [amunt]
  02.02.2012: Presentación oficial de Karamelo Santo. Sábado 10/03 a las 18:00 hs (hora local) – Godoy Cruz, Mendoza (Castellano)
  22.11.2011: Karamelo Santo lanza para todo el país su flamante disco de estudio titulado Karamelo Santo. (Castellano)
  21.06.2008: Disco Homenaje a Ernesto 'Che' Guevara (Castellano)
  19.02.2008: VIÑA ROCK 2008 (Castellano)
  03.08.2007: RadioChango à ESPERANZAH! (Français)
  03.08.2007: RadioChango en ESPERANZAH! (Castellano)
  03.06.2007: Festival ESPERANZAH! 2007, Floreffe (Français)
  03.01.2007: Gira CHE SUDAKA - ARGENTINA 2007 (Castellano)
  10.05.2006: KARAMELO SANTO: "LA GENTE ARRIBA" TOUR 2006 (English)
  06.04.2006: KARAMELO SANTO: Eurotour 2006 y nuevo disco!! (Castellano)
  15.05.2005: KARAMELO SANTO: Haciendo Bulla Tour 2005 (English)
  05.12.2004: Karamelo Santo de gira por España (Castellano)
  08.09.2004: CD "Mundo Mestizo" (Castellano)

Foro [amunt]
  El Foro de Karamelo Santo

Entrevistes [amunt]
  Entrevista con Goy - 11/2004 (Castellano)

Fotos [amunt]
  Esperanzah! 2007
  Salamandra, Barcelona 27/6/2006

Contacte & Management [amunt]
Benditas Producciones | music management
Matheu 1516 - C1249AAF
Ciudad de Buenos Aires, Argentina
Teléfono: (+54 11) 4943-4422
booking@benditasproducciones.com
Prensa: prensa@benditasproducciones.com
La Banda: info@karamelosanto.com

Enllaços [amunt]
  www.karamelosanto.com
  www.myspace.com/karamelosanto
  www.karamelosanto.com.ar
  www.koeterhai.de

 

 Comparteix RadioChango!

 
 Facebook MySpace del.icio.us Mister Wong! Digg Twitter Google Yahoo Technorati Meneame Fresqui Favoriting Blogmemes Blinklist Enchilame
RadioChango 2001 - 2016