www.radiochango.com www.radiochango.com
GATS

 [ILDO LOBO]

ILDO LOBO

Ildo Lobo Ildo Lobo
Tornar Tornar 

Enviar a un amic Enviar a un amic 
 
  Ildo Lobo Ildo Lobo

 

DOSSIER Agost 2005
de Ildo Lobo

 

Ildo Lobo
Ildo Lobo

  Dossier

  Discografia

  Foro

  Enllaços

el Chango

  Portada

  Editorials

  Artistes del Chango

  Fotos

  Vídeos

  TV

  Discos del Chango

  Concerts

  Notícies

  Konsciència Social

  El Catàleg

 · iTunes

  Els Changuit@s

 · Foros, Chat, Mailing list

  Ràdio

  Castellano

  Français

  Italiano

  English

  Contactar

  Donatius

Cercar




EL TAURÒ CRIOLL

De vegades solament ens adonem del valor d'una persona quan desapareix. De vegades fa falta sentir l'enyorança d'una persona estimada perquè ens adonem de la importància que tenia en la nostra vida.

La vida d'un artista va més enllà del camí que compartim amb ell en aquesta terra. Com Ibrahim Ferrer que ha mort aquesta setmana o Compay Segundo amb el qual Ibrahim es va a ajuntar en algun racó de l'univers, Ildo Lobo formava part de la gran tradició de cantants criolls afro-illencs la implicació dels quals en les nostres vides i influència en els altres artistes, no acabem d'assimilar encara. Les seves ombres s'allarguen fins a molts racons del nostre planeta; des de la cantonada d'un carrer de Sal, fins a un bar de Cha de Caldeiras, o un club musical de Sao Vicente però també en moltes creacions musicals a Lisboa, Dakar o París,...

A més de les músiques funana i coladera, típiques de Cabo Verde, Ildo Lobo ha donat a conèixer a tot el Món, La Morna; aquest blues illenc únic que barreja saudade (nostàlgia) i històries criolles. Per molts paral·lelismes que es puguin fer entre Morna i Fado, Morna i Modinha, una de les característiques principals de la Morna és el caràcter illenc i crioll dels seus textos. Així també es podria establir un paral·lelisme amb la cançó guajira cubana i la vella trova. Però les arrels de La Morna no són diferents de les de Cabo Verde; Àfrica i l'esclavitud. Encara que uns no ho volen admetre; Morna, Fado, Blues, Modinha, Gnawa, Flamenc,… formen part d'una mateixa família, les arrels de la qual provenen d'algun lloc de l’Àfrica, probablement a prop de Tombuctú. Les seves evolucions, transformacions, variants, tant a nivell d'instruments utilitzats com d'idiomes i de ritmes, s'han donat per moviments històrics, seguint el calvari dels primers esclaus. Aquestes barreges d'energia i nostàlgia estan directa i estretament vinculades amb la història de l'esclavitud. Aquest plor inconsolable que ha pres amb el pas del temps, noms i melodies diferents, va més enllà de les escoles, els artistes, els estils i les caselles.

Per això, també, des de Radiochango, volíem retre el nostre modest homenatge a aquest gran lluitador per la cultura del seu poble que va ser Ildo Lobos. És un petit canvi en la nostra "línia" musical ja que no podem dir que es tracta d'una música festiva, però l'indubtable compromís polític i cultural de la seva música, com la seva influència sobre altres artistes, mereixien un reconeixement.

Fill d’Antoninho Lobo, cantant i compositor molt conegut de mornas, Ildo Lobo va néixer a Pedra de Lume (Illa de Sal, Cabo Verde), el 1953, en un entorn cultural molt compromès i receptiu a la cultura musical caboverdiana. Més africana que portuguesa, gran part de l'herència musical caboverdiana de finals del segle XIX i inicis del XX, era criolla i desconeguda pel públic europeu. La seva transmissió era oral i en moltes ocasions limitada a l’Illa d’origen o a l'arxipèlag caboverdiano com a molt. Gran part de la curta vida d’Ildo Lobo (que va morir als 51 anys) va ser dedicada a la recopilació, adaptació i divulgació d'aquesta cultura musical tradicional.

Per altra banda, Ildo Lobo va acompanyar amb la seva música, una etapa decisiva per al jove país i els seus habitants; la independència de Portugal i la instauració del règim marxista moderat d’Almicar Cabral. La seva música també relata aquesta època plena d'il·lusions i de llibertat. Mai es va resignar a l'assassinat comandat i no esclarit del trotskista crític amb el règim -Renato Cardoso- al qual va retre homenatge al llarg de la seva carrera solista.

Ambaixador de la música caboverdiana, molt abans que es faci mundialment popular amb la veu de Cessaria Evora, a través de la seva banda Os Tubarões (Els Taurons) que eren els portaveus culturals del règim marxista, Ildo Lobo no solament portava 3 discos personals a les seves esquenes sinó també 15 discos realitzats amb Os Tubarões, quan va morir a l'octubre de 2004 .

El grup Os Tubarões va ser durant molts anys, no solament la vitrina cultural del país acabat d’independitzar, sinó també la veu d'un país alegre, lliure que re-estructurava una cultura a la recerca de signes d'identitat després de diversos segles de colonització portuguesa. Os Tubareõs han gravat i immortalitzat moltes cançons de la música popular caboverdiana que restaven en l'ombra.

És solament el 1996 i arrel de la separació d'Os Tubarões, que Ildo Lobo treu el seu primer disc, Ens Morna, produït per Mario Lucio, líder carismàtic de la banda Simentera. El disc, compost únicament per mornas, és un homenatge al seu pare, Antonio Lobo, recordat a tot Cabo Verde com un dels cantants que van marcar època i les cançons del qual se segueixen tocant a totes les illes.

El 2001, Ildo es reuneix amb els músics de Cessaria Evora para gravar el seu segon disc en solitari, Intel·lectual. El seu últim i tercer disc -Incondicional- va sortir un mes després de la seva mort. Acabava de tornar de gravar aquest últim treball a París, quan el seu cor va deixar de bategar a Praia, cpital de l'arxipèlag. La seva última morna Nha Fidjo Matcho, recorre les illes de l'arxipèlag tal i com Compay va fer a Cuba amb el seu ChanChan. Aquesta morna explica el consell d'un pare al seu fill; "El meu fill, escolta el consell del teu pare; No obris la boca per a cantar. Si cantes o toques, les dones seran la teva pèrdua". Com una última picada d'ullet, aquest àlbum segueix fidel als seus ideals polítics i com en el seu primer disc en solitari, Ildo Lobo posa en música, la lletra de Renato Cardoso (Alto Cutelo). Cardoso, ideòleg marxista i hereu de l'heroi nacional Almicar Cabral, era molt respectat pels caboverdianos, i molt escoltat. Les seves crítiques contra un règim "marxista a la deriva” i corrupte, li va valer una misteriosa mort comandada i executada per una "bala màgica" a la Kennedy, el 1989. En aquest últim disc, Ildo Lobo busca el suport també del compositor company de sempre Betu -Adalberto Silva- i llença un jove autor, Constantino Cardoso que va compondre la cançó que dóna el títol al disc (Incondicional). Reuneix amb ell a músics de prestigi com Mario Lucio de Simentera que va participar en tots els seus discos, així com el pianista Fernando (Nando) Andrade, que va produir el disc i també treballa amb Cessaria Evora.

Amb la mort d’Ildo, se’n va una memòria viva de la cultura caboverdiana. Ens queda el seu llegat; inesgotable recopilat de les seves creacions i de temes tradicionals de la música criolla caboverdiana. Les seves mornas acompanyen perfectament la saudade en la qual ens deixa.

Discografia [amunt]
Nos Morna   Nos Morna
   1996 Lusafrica - Àlbum
   comprar en iTunes

Intelectual   Intelectual
   2001 Lusafrica - Àlbum
   comprar en iTunes
Incondicional   Incondicional
   2004 Lusafrica - Àlbum
   comprar en iTunes

Foro [amunt]
  El Foro de Ildo Lobo

Enllaços [amunt]
  www.ildolobo.com

 

 Comparteix RadioChango!

 
 Facebook MySpace del.icio.us Mister Wong! Digg Twitter Google Yahoo Technorati Meneame Fresqui Favoriting Blogmemes Blinklist Enchilame
RadioChango 2001 - 2016