|
|
|
|
|
|||
|
|||
|
|||
|
[ESNE BELTZA] |
ESNE BELTZA |
|
|
 |
 |
|
|
|
 |
 |
DOSSIER Desembre 2007
|
 |
|
|
|
|
Avui dia, parlar de la trajectòria dels components d’Esne Beltza seria menysprear tot el que ha aconseguit el grup en aquests darrers quatre anys. És clar que no es podria imaginar una màquina musical perfecta com Esne Beltza sense tots els quilòmetres cremats abans, ja que cadascun dels escenaris trepitjats i cadascun dels discs gravats ha estat un camí imprescindible per créixer i afermar-se com a músics. Des de la seva creació, el grup ha estat en constant moviment; les seves actuacions es compten per centenars i han gravat tres discs d’estudi. De totes maneres, Xabier Solano (Fermin Muguruza, The Solanos, 4 Itzal, Etzakit), Sergio "Patxuko" (Joxe Ripiau, The Solanos), Jon Elizalde i Haritz Lonbide (Fermin Muguruza, Ttak), Iban Zugarramurdi (Baldin Bada, Su Ta Gar), Pello Gorrotxategi (Izotz, Karidadeko Bentak), Jon Mari Beasain (Etzakit, Mal De Ojo), Aitor Zabaleta (Etzakit, Izotz) i Zigor Dz (Fermin Muguruza, Selekta Kolektiboa) tenen els seus orígens musicals, i totes aquestes trajectòries han deixat d’alguna manera el seu seny, tot i que l’Esne Beltza que han creat entre tots té la seva personalitat pròpia. De fet, el grup format per aquests músics viu més mirant al davant que al darrere, disposició imprescindible per continuar obrint pas. Musicalment, Esne Beltza és una coctelera de colors. És impossible col·locar en un àmbit concret el seu so. Qualsevol estil es queda petit a l’hora d’expressar el seu tipus de música: tota aquesta influència d’estils com el hip hop, el reggae, el soul, el rock, el folk, o la cúmbia, ha estat treballada des de cada experiència personal viscuda, representant una postal de cada país trepitjat com músic. D’alguna manera, Esne Beltza ens mostra un viatge des de la petita Euskal Herria cap al món, recorrent el camí des d’allò que és petit cap a la grandesa del plural. Per exemple, el seu primer disc, “Made in Euskal Herria”, és una clara declaració de principis en el seu conjunt. El va publicar el segell guipuscoà “Gaztelupeko Hotsak” el 2008, i ja deixava veure en quina direcció marxava el grup. La primera pedra estava col·locada. Encara que la seva música no sigui catalogable, les lletres d’Esne Beltza tenen nom propi: Jon Garmendia “Txuria”. En aquest apartat també hi ha hagut col·laboracions, com per exemple sengles lletres dels bertsolaris (improvisadors de poesia oral) Jon Maia i Maialen Lujanbio, però la major part dels texts d’ Esne Beltza porten el segell de “Txuria”. En Esne Beltza la música s’afegeix als texts d’una manera natural; cadascuna de les frases, cadascuna de les paraules s’uneixen als texts de manera natural; cada frase, cada paraula que complementa el què la música vol expressar mitjançant la melodia, reflecteix una realitat en l’univers particular del grup. Potser el terme poesia sigui massa per definir les lletres d’en Garmendia, seria millor definir-les com petites històries compostes a força de bons discursos. Els discs d’estudi estan aquí, però l’essència del grup es troba a sobre del escenari. Aquest és el lloc on les cançons exploten, on es converteixen en vives, alegres o, per què no dir-ho, sentimentals. Els escenaris trepitjats tots aquests anys es poden comptar per centenes. I el que Esne Beltza hi ofereix no és pas més del mateix. No està a l’abast de molts grups. És una gran experiència veure a nou músics al límit, cadascun d’ells en la seva feina, formant un gran grup d’amics ple d’actitud, formant una banda. Esne Beltza es buida a cada escenari, tant en grans festivals amb milers de watts de llum i so com a les festes de qualsevol poble, locals, cases ocupades, bars... Es converteix en un amplificador perfecte per a viure i sentir la música en directe, sigui en un escenari gegant o en un d’improvisat amb unes taules a terra. A més d’Euskal Herria, la furgoneta ha recorregut molts centenars de quilòmetres. Les músiques d’altres terres són influència imprescindible per Esne Beltza, però el grup també ha donat a conèixer la seva, la d’Euskal Herria, pel món. Al seu camí es troben els Països Catalans, Madrid, Galícia, Japó (Fuji Rock), Alemanya, Anglaterra… En aquest camí, Esne Beltza no són solament els nou músics que pugen a l’escenari. És un punt de trobada per a tots els amics i músics que van sorgint. Només així es pot comprendre la gran quantitat de col·laboradors que els ha acompanyat en cadascun dels seus discs. El grup, lluny de ser un lloc exclusiu per als seus músics, ha obert les seves portes de bat a bat; petites aportacions de cada músic amic, que han guarnit musicalment cada disc. En aquest sentit, els temes relatius a la unitat (Kilometroak, Udalbiltza, Gazteherria, a favor dels presos, Donostiako Piratak) van en la mateixa direcció, cap la unió de forces. El recentment publicat disc “Noa” (idees musicals Baga Biga) és el més clar exemple de tot el que hem exposat fins ara. Les gravacions han estat realitzades en diversos llocs al llarg dels anys 2009 y 2010: Jamaica, Beirut, Japó, Irun, Barcelona, Ereñozu, estudis Garate… La llista de col·laboradors és tan llarga com variada: Oskar Benas (EH) guitarra elèctrica i acústica, Gorka Urbizu (Berri Txarrak) veu, Oreka tx (EH) txalaparta, Bad Sound System (EH) veus, Koldo Salaberria “Baxerri” (EH) trompa, Cinderella (Jamaica) veu, Clive Hunt (Jamaica) arranjaments, Flavio (Itàlia) veu, Mel (Cuba) veu, Ousmane (Senegal) veu, Joni "el Bola" (Bolívia) veu, Rude (Itàlia) veu, Yage (Japó) veu, Askatasuna Sound Anti System (MX), Vellako "El mutante musical" (MX), Nelson Noise (MX), Maroun Adolph & Charles Makriss (Militia de Beirut) veus, Raymond Hajj percussions. Kojo
 Noa2010 - Àlbum
Lucha Amada - Musika Rebelde
2011 - Doble recopilatori
Comparteix RadioChango! 
 |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Castellano | Français | Italiano | English | 
|
RadioChango 2001 - 2012 |
| MySpace | FaceBook | YouTube | FotoLog | BlogSpot | Twitter | Mailing list | Contactar | Donatius | Serveis Multimèdia | RSS |
