LOS DE ABAJO

DOSSIER Maig 2002
de Mono Lo

"Al carrer, hi ha molts ritmes que ens maten"

Los de Abajo han fet un gir musical amb el seu últim treball: Cybertropic Chilango Power. Després de les influències salsatròniques del seu primer treball (Los de Abajo - 1998), en el seu segon disc, el grup acompanyat pels Macaco i Amparanoia, ensenyen tot un repertori d'influències distintes; rumba, hip-hop, salsa, reggae, rock, funk, electrònica. Ells anomenen aquest ric caldo del Districte Federal: Tropi-Punk.

Los de Abajo van començar el 1992 amb la idea de crear una barreja de sons llatins amb ska. El nom del grup no solament es refereix a les seves pròpies arrels, sinó també a una novel·la clàssica mexicana, escrita per Mariano Aixa que explica la història dels camperols durant la Revolució Mexicana. Qui va propulsar la banda a nivell internacional va ser el propi David Byrne amb el seu segell Luaka Bop. No és una casualitat doncs si alguns anys després, el que també es va enamorar del so del grup Macaco va decidir provocar una trobada entre els Macacos de la Ciutat Comtal i els chilangos de DF.

La producció de la Germanor Chirusa (segell del Mico Boig i del col·lectiu Macaco) no és aliena a la nova barreja de sons i veus del grup mexicà. El pont extès entre Barcelona i DF ha creat una col·laboració molt especial. A manera de prova, no fa falta res més que escoltar la primera cançó del disc : Que Mala suerte. És un rap rumbero, enorme, investit per la frescor del Mono Loco Dani Carbonell i rajado per la veu cavernosa de Liber Terán el cybertropicarnal cantant del grup chilango. D'entrada, ens creiem en un ambient més semblant al Big Calm de Morsheba que al so del primer disc de la banda. No obstant això, la cançó comença amb un enregistrament dels sorolls del carrer en la mítica Plaça del Sòcol de DF i més tard els vents (saxo, trombó i trompeta) ens posen en l'ambient de la banda. Aquests vents que ens recorden uns Mariachis nodrits de jazz New-Orleans, són multi-presents al llarg de tot el disc, ens posen bé clar des de la primera cançó que Los de Abajo són un grup amb un toc molt especial, que barreja els sons tradicionals de Mèxic amb tot tipus de música i instruments que els caiguin a l'oïda i a les mans. Parlant de vents, Amparo Sánchez (Amparanoïa - el seu últim disc Somos Viento va sortir al mateix temps) aporta també la seva preciosa veu en una de les cançons i aprofita per a recordar que tots segueixen resistint i que no es rendiran.

Les veus femenines són molt presents en aquest nou disc de la banda de DF i cal posar en relleu sobretot la veu preciosa de la cantant : Odisea Valenzuela. És una llàstima que no s'esmenti el seu nom en la presentació del grup per Luakabop ja que la seva incorporació a la banda és per mi una gran aportació per al grup.

També apareixen com per art de circ, en diversos moments del disc, El Faro de Oriente. Es tracta d'un col·lectiu francès, nascut de la dansa i del circ. Los de Abajo s'han enamorat de l'ambient mig cumbia, mitjà parisenc de l'acordió d'aquesta banda que recrea en diversos moments del disc, l'ambient nostàlgic i peculiar del metro de la capital francesa, i ens fa viatjar, enmig d'una plaça mexicana, pels màgics carrers de la seva poesia musical trista i infantil.

La trajectòria d'aquest grup ve marcada pel compromís polític i social de la banda des dels seus orígens. Els temes Tiempos Muertos i La Ironia se Acabó del primer disc i Sr. Judas i Joder del segon disc són unes àcides crítiques del món polític.

Com El Gran Silencio o Molotov, Los de Abajo li volen donar canya al conjunt de la classe política del seu país. No sense experiència ; ells vénen de la lluita rondaire i expliquen el que han vist i viscut en les seves pròpies carns. " Pot ser que no haguem tingut molta sort, però la nostra mala sort ens ha allunyat del racisme fanàtic, la segregació, de les hipoteques i de la cultura de la targeta de crèdit, no ens preocupem per si hem de beure Coca-cola Light o Sense Cafeïna ". Primer va ser el carrer i després la banda de música. La crítica àcida i lúcida de la vida social, política i econòmica mexicanes es fa universal i molts dels seus textos podrien generalitzar-se als altres països americans i europeus. Els seus textos rebels parlen del viscut al carrer i la seva música barreja el passat amb el present, l'urbà amb el poble, l'asfalt amb el camp. Guajiros de l'asfalt diria el rapero cubà Nil. Es defineixen amb sinceritat com " els fills d'un matrimoni forçat entre Jesús i Coyolxauqui (la deessa Asteca de la Lluna i mare de l'univers), els fills bastardos del món universal ". "

Aquí està aquest tros de disc de la banda chilanga que té la canya suficient com per a aixecar a la chingas colles de totes les ciutats del Vell Continent. A moure's al ritme de la salsa-ragga-rapera i al so punky-tropical d'aquesta banda nascuda del caos social i del mestissatge musical de DF.

Los de Abajo són:
Vladimir Garnica
Odisea Valenzuela
Yocupitzio Arellano
Javier Zúñiga
Mauricio Díaz
Daniel Vallejo
Canek Cabrera
Pavel Sandoval
Edgar Chávez
Heliot Mendiola

Discografia [amunt]
  Los de Abajo
   1998 Luaka Bop - Àlbum
   comprar en iTunes

Col·laboracions destacades [amunt]
  Mundo Mestizo
   2004 - Recopilatori
 

Notícies [amunt]
  14.10.2011: Compilation Lucha Amada (English)
  14.10.2011: Recopilatorio Lucha Amada - Musica Rebelde (Castellano)
  08.11.2005: Radio Chango Sound Systema près de ton quartier! (Français)
  08.09.2004: CD "Mundo Mestizo" (Castellano)

Foro [amunt]
  El Foro de Los de Abajo

Entrevistes [amunt]
  Entrevista con Líber Terán - 05/2002 (Castellano)
  Entrevue avec Líber Terán - 05/2002 (Français)
  Intervista con Líber Terán - 05/2002 (Italiano)

Enllaços [amunt]
  www.losdeabajo.tv
  www.myspace.com/losdeabajoska
  www.myspace.com/losdeabajotheband

 Comparteix RadioChango!