HECHOS CONTRA EL DECORO

DOSSIER Abril 2002
de Mono Lo

Música de lluita i vida de barri.

És complicat escriure sobre un grup que t’agrada tant per una multitud de raons.
No saps per on començar.

Podríem començar per tot el que no és el grup Hechos Contra el Decoro. Molt sovint els grups no saben renovar-se, molt sovint els cantants parlen de temes que desconeixen, molt sovint els textos bons no van acompanyats de música interessant, molt sovint els grups es tanquen en un estil de música, molt sovint l’energia i la reivindicació s’apaguen amb el temps.
Hechos Contra el Decoro, és exactament el contrari.

Originaris del barri popular madrileny de Vallecas, Andrés, José, Nacho i Ruso, van iniciar la seva aventura el març del 95 quan, amb menys de dues setmanes de vida, el grup va pujar a un escenari. Nascut de les pròpies inquietuds dels seus membres, Hechos Contra el Decoro és abans que res un grup militant que sap del què parla. Un grup amb uns textos que t’envien directament al carrer, que comparteix amb tu frescura i sinceritat, les seves alegries i penes, les històries del seu barri i les injustícies de la societat actual. No es tracta de grans idees sinó més aviat de petites ferides, no són ideals abanderats sinó històries dels ningú, no són macro-polítiques sinó sentit comú, no es tracta de canviar el món sinó de començar pel seu carrer.
Com molt bé diu Fernando León, que va triar al grup per a la seva segona pel.lícula, es tracta d’una “música valenta, sense xarxa, l’objectiu de la qual es cortocicuitar la gran màquina del poder”.

Als pocs mesos de la seva formació, Hechos Contra el Decoro va gravar la seva primera maqueta, amb el nom Bailamos y Combatimos. En aquest primer treball, hi col.labora Eva, que es convertirà en la cantant del grup amb la seva veu rapera inconfusible i la seva alegria, garanties d’adrenalina pel grup. Després de patejar els garitos i festivals de moviments socials alternatius per Espanya i Europa, el grup perd a principis de 1996 a un dels seus fundadors (José – vocalista madrileny) però creix amb la incorporació de Ramiro (bateria madrileny), Alfonso (guitarrista madrileny), Angelo (trompetista napolità), Antonio (saxofonista bonense) i Gaspare (percussionista sicilià).

El grup creix i el rap es fa més melòdic amb la incorporació de dos dels vents més potents. Més que un grup que posa en música la seva lletra, es tracta ara d’una veritable orquestra urbana capaç d’explicar les seves històries de barri amb funk, samba i guaguanco, deixar anar la seva ràbia positiva amb rock, rap i ragga i explicar els seus somnis d’un món més just amb electrònica, soul i acid-jazz.

El gener de 1997, surt el primer disc del grup: Rabiamuffin. Veritables proves de foc del grup, l’escena i la carretera responen a les exigències de la banda: se n’adonen que es pot fer una feina interessant sobre el terreny i que el públic respon.

A principis de 1998, el cineasta Fernando León els demana per gravar alguns dels seus temes a la banda original de la seva segona pel.lícula, Barrio, quan el grup està preparant la sortida del seu segon disc. Al costat d’altres artistes més famosos com Manu Chao, Hechos contra el Decoro obté un reconeixement nacional participant en la banda original d’aquesta pel.lícula, que atrau un nombre important d’espectadors.
A mitjans del mateix any i després d’un mes i mig de gravació a Sicília, el grup treu el seu segon disc, anomenat Danza de Los Nadies. Més estructurat i amb un so més madur, aquest disc conté uns textos preciosos. Els ningús ballen i combaten. “S’ocupen dels que caminen per la perifèria de les seves vides, d’aquells per als quals l’estranger només és una escletxa en una bústia, dels que encara no saben, perquè ningú els hi ha dit, que les sortides són poques i estretes, i que la vida, la bona vida, es té reservat el dret d’admissió” (Fernando León). La primera cançó, que dóna nom al disc, és una font immensa d’optimisme pels que volem lluitar i cridar i ballar i córrer i escapar i fugir i plorar i riure de tot cor, alçar el puny per dir ja prou! El mateix any es crea l’Associació Cultural Rabiamuffin amb l’objectiu de reunir energies i donar suport a movimients socials com el zapatismo a Chiapas (editen un recopilatori el 1999 juntament amb la CGT, que reuneix a altres artistes com Fermin Muguruza, Ska-P, Amparanoia, Jose Ripiau, Albert Pla o Pedro Guerra, per recaudar fons per tal de finançar varis projectes a Chiapas).

A finals de 1999 i després d’una intensa gira europea, Ramiro i Bacho deixen el grup i són substituïts per Chucho (bateria) i Minsa (veu). L’abril de 2000, cinc anys després de les seves primeres passes sobre els escenaris de Vallecas, el grup treu el seu tercer disc: Línea de Fuga. La banda vol deslliurar-se de les etiquetes i dels estereotips dels qual se senten presoners. Hechos Contra el Decoro no és només hip-hop, ni música mestissa, ni ragga, ni electrònica. El col.lectiu no es limita a repetir els èxits dels seus treballs anteriors sinó que seguéix experimentant amb textos i músiques. Amb la col.laboració de Javier Muguruza i Miguel Ballumbrosio, Hechos Contra el Decoro s’obre nous camins musicals amb Línea de Fuga.

Després de cinc anys de canya per la carretera i els estudis de gravació, el grup se separa l’octubre de 2001. En l’actualitat els camins que segueixen són ben diferents i una part de la banda segueix barrejant ritmes i sons amb clara influència hip-hop, sota el nom de Desechos, mentre que un dels antics integrants de la banda s’ha llançat a la música tecno.

No obstant, el grup està preparat per a reaparèixer d’un moment a l’altre amb un altre nom o amb una nova gent, creuant camins i canviant les direccions, però sempre atents, els ulls ben oberts i les ments receptives, disposats a donar canya i no deixar-se menjar per la gran màquina de poder. Necessitat d’agafar aire per tornar a la lluita. Seguiran ballant.

El barri és el que hi ha i no fa falta saber interpretar els balls de màscares pera adonar-se que estem davant d’una democràcia de calç. Això no s’ha acabat. Des de Vallekas, Sicília, Buenos-Aires, Madrid i Torrelavega arriba una guerrilla musical que té la força d’un volcà.
La veu de Babilon desitja un món on hi càpiguen molts móns.
Amunt la marea!

Discografia [amunt]
  Rabiamuffin
   1997 Esan Ozenki - Àlbum
 

Col·laboracions destacades [amunt]
  Para Todos Todo Nada Para Nosotros
   1997 Gridalo Forte Records - Recopilatori
 

Notícies [amunt]
  14.10.2011: Compilation Lucha Amada (English)
  14.10.2011: Recopilatorio Lucha Amada - Musica Rebelde (Castellano)
  08.09.2004: CD "Mundo Mestizo" (Castellano)

Foro [amunt]
  El Foro de Hechos Contra el Decoro

Artistes relacionats [amunt]
  Desechos
  La Kermés

Enllaços [amunt]
  www.cuandoesmanana.8m.com

 Comparteix RadioChango!