EL GRAN SILENCIO

DOSSIER Novembre 2001
de Mono Lo

Chuntaros pel barri

Des de Nuevo-Leon amb moltíssim més que 25 graus al micròfon pels seus matins pachangues arriba el nou cd dels que trenquen el silenci. Vinguts de Mart per oferir-te polka rapera, cúmbia gustosa, meneo rumbero, rock del nord i tex mex hipero, torna el seu segon gran disc.

De nou els natius del nord ens fan ballar amb el vallenato supersònic de Monterrey. Els carnalitos del nord ens conviden amb les seves cúmbies tropicalotes a un gran ball popular.
Ritmeja l’acordió un huapango lucero mentre que la trompeta ens puja al cel per una bonica nit fronterera.
Trenquen les fronteres i arriben a realitzar un veritable melting pot de les moltíssimes influèncie smusicals que onegen per Amèrica. Les cúmbies de Toni Hernández podrien perfectament haver sortit de l’acordió de Joan Garriga. En els seus agriments del seu nou disc, el grup anomena als Dusminguet. Crida l’atenció els camins paral.lels que porten aquests dos grups des de que van treure els seus primers discos el 1998. Tots dos comparteixen de manera generosa els seus tan sonors somnis de colors.

El grup va néixer a principis dels noranta quan Cano i Papo, amics de secundària, van decidir amb armònica i guitarra acústica, divertir-se una mica. Ràpidament s’hi va afegir Comás amb les seves percussions salseres. El grup s’anomenava llavors “La zona del Silencio” en referència al famós triangle situat entre Chihuahua, Coahuila i Durango, que segons molts dels seus paisans, va veure passar molts OVNIS. Després d’uns quants concerts per la zona de Monterrey, el grup es va assabentar de que un altre grup portava el mateix nom i van decidir canviar-lo per “El Gran Silencio”, en homenatge a una cançó del ja difunt Rockdrigo González.

El 1993 s’introdueix en el grup el germà gran del Cano, Tony, cantant del grup Amnesia, que aporta al trio la seva maduresa musical i la seva inspiració. L’estil depurat del grup i les seves barreges entre els rimtes populars i les influències raperes del nord no triguen gaire a conquistar un públic local i mica en mica nacional.

La notorietat nacional, el grup la conquereix sobre l’escenari del Primer Concurso Estatal de Rock on van quedar quarts el 22 de maig de 1994, d’entre més d’un centenar de grups mexicans. Tot i haver-se guanyat al públic, el jurat professional no va veure en ells el millor grup. Els comentaris de managers i amics els conviden a considerar l’interès d’una aportació més roquera a la banda. És quan incorporen al baixista Julián Villareal.

El grup comenta, a partir de llavors, una ascensió que els porta a triomfar de nou en el Gran Concurso Estatal de Rock de l’any següent, fet que els consagra com a millor grup amb la cançó Payasos. Una petita crisi posterior està a punt d’acabar amb la unitat del grup. L’amistat amb un altre grup important de l’escena del nord, Control Machete, gairebé els porta a fusionar tots dos grups. Afortunadament per ambdós (tot i que mai se sap), la banda es va reformar amb els germans Hernández i Julián. Per compensar l’absència dels bongos casolans de Compás, es fan amb un nou baterista: Ezequiel. D’aquest renaixement i de molts recorreguts per les províncies del nord neix el primer demo del grup, anomenat Dofos.

Un contacte amb EMI per la gravació d’un recopilatori que no va arribar a sortir mai, els permet començar a somiar en treure un album, però el grup no es precipita i prefereix les alegries de l’escena als despatxos de les discogràfiques. No obstant, és el manager del grup qui va insistir en incorporar un acordionista per donar-li un toc més popular. Va presentar a la banda el seu propi cosí, Campo, les influències del qual en vallenatos i cúmbies ranxeres van aportar al grup una identitat encara més popular amb el seu vigorós toc d’acordió.

Així és com El Gran Silencio va agafar la seva actual dimensió i una maduresa feta des de l’escena i la carretera. Poc després van viatjar a Nova York per finalment gravar amb la discogràfica EMI el seu primer album Libres i Locos. El disc va sortir un 21 de juny, dia del Círculo del Sol i dia de la Festa de la Música també. D’altres reconeixeran la data de naixement d’un músic l’emprenta del qual a Llatino Amèrica no deixa d’impressionar cada dia, de manera que el seu segell queda tatuat a la guitarra de Cano.

El Gran Silencio pot fer-te saltar amb ritmes heavy dignes del millor Molotov com tornar-te als càntics tònics dels Mariatxis o convidar-te a somiar amb la veu nostàlgica de Tony Hernández.

El nou disc: Chuntaros Radio Poder et fa viatjar al llarg d’un dia generós (19 títols) simulant un programa musical del nord amb les seves delicioses intervencions “freestyle” dels comentaristas de les ràdios locals. Són la chopa raça.

Et convidem amb sinceritat a pujar al camió carregat d’emocions d’aquests chunteros nortenys per a un viatje sense rumb fixe per l’Amèrica mestissa rolant de valent i enfotent-se’n de les barreres musicals “perquè no els importen les fronteres”.

“El Chuntaro és un híbrid social ben cabron”, ens diu Tony, com el seu disc, disfressat de moltes influències i l’essència del qual es nodreix d’un món (musical) sense fronteres, dels mestissatge global en el qual tots hi cabem i del que tant disfrutem.

Discografia [amunt]
  Libres y Locos
   1998 EMI - Àlbum
   comprar en iTunes

Col·laboracions destacades [amunt]
  Radical Mestizo dos punto mil
   2000 Revelde Discos - Recopilatori
 

Foro [amunt]
  El Foro de El Gran Silencio

Vídeos [amunt]
  09.2007: Videoclip: El Gran Silencio - Chuntaro Style

Contacte & Management [amunt]
Octavio Blohm
ULTIMA TALENT
858 westbourne dr suite 3
Los Angeles, Ca 90068
octavblohm@aol.com
ultimatalent@aol.com
myspace.com/ultimatalent
www.ultimatalent.com

Enllaços [amunt]
  www.myspace.com/elgransilencio

 Comparteix RadioChango!